Teledetecció: tècnica d'observació a distància de la superfície terrestre

Teledetecció:

és la tècnica que permet l’observació a distància i l’obtenció d’imatges de la superfície terrestre des de sensors instal·lats en avions o en satèl·lits artificials. Hi ha dos tipus de sensors:

Satèl·lits o geostacionaris (METEOSAT)

Satèl·lits o polars (Landsat)

També es poden classificar segons el flux d’energia detectada:

Passius:

flux d’energia extern, capten radiació.

Actius:

emeten un tipus de radiació i capten radiació també. En un sistema de teledetecció hi ha diverses fases:

1. Captació de la radiació: ho fan els sensors.
2. Transmissió a la Terra de la informació digitalitzada.
3. Processament al centre receptor.
4. Distribució de les imatges produïdes als usuaris.

Hi ha dos tipus d'imatges:

Analògiques:

aquelles que presenten una gamma contínua de colors i lluïssors.

Digitals:

aquelles que es representen per valors discrets; les imatges dividides en una sèrie de quadrets nomenats Píxels que es diferencien per la intensitat de senyal que reben, quan més intensa és més clar és el seu gris. La teledetecció ens aporta dades sobre un territori o atmosfera, de forma més ràpida, exacta i fiable. A més a més ens permet realitzar una observació periòdica i de llocs inaccessibles.

Radiacions electromagnètiques usades a la teledetecció:

Finestres atmosfèriques

: els sensors usats en la teledetecció sols utilitzen les zones de l’espectre electromagnètic que no hagin estat absorbides per l’atmosfera. Es divideixen en tres regions:

Regió central o zona visible (V):

on es situen els 7 colors de l’arc iris. Aquestes bandes es poden captar amb els sensors usats en la fotografia convencional, poden ser pancromàtiques (blanc i negre) capten valors mitjans de les diverses radiacions. O també en color: RGB on es capten les tres radiacions per separat.

Regió del infraroig (IR):

aquesta regió es subdivideix en:

• IR pròxim: capten la clorofila, és a dir les masses boscoses.
• IR mitjà: detecta el calor emès per diverses fonts (volcans, ciutats...) i també la humitat atmosfèrica.
• IR llunyà: detecta la temperatura terrestre, ens informa del canvi climàtic, incendis forestals...

Regió de microones

: són utilitzades pels sensors de radar i serveixen per obtenir imatges de la superfície terrestre en zones nocturnes o cobertes per núvols i també per la detecció de masses de gel.

Ortoimatge o Ortofoto:

representació fotogràfica d’una zona de la superfície terrestre en el que tots els elements presenten la mateixa escala. A partir d’imatges aèries, pel procés d’autorectificació s’eliminen les deformacions degudes a la perspectiva, altura o velocitat de la nau. Tenen les mateixes característiques que un mapa topogràfic.