Telegraf, Telèfon i Ràdio: Història i Funcionament
Clasificado en Tecnología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,37 KB
Telegraf
El 1837, Samuel Morse va presentar el telègraf:
El funcionament del telègraf es basava en els efectes magnètics del corrent elèctric. D'aquesta manera, quan s'accionava un polsador, es permetia el pas del corrent elèctric durant un interval de temps determinat. Aquest corrent quedava anul·lat quan es deixava de prémer el polsador.
El receptor, un electroimant, movia una agulla que al seu torn marcava una cinta de paper on quedava registrat el missatge.
Telèfon
El nord-americà Alexander Graham Bell va ser el 1876 el responsable d'una gran fita en la història de les telecomunicacions:
El principi de funcionament del telèfon és el següent. El transmissor el componen una membrana metàl·lica anomenada diafragma i uns grànuls de carbó que estan situats darrere d'aquesta membrana. Quan parlem, emetem una ona sonora que fa que vibrin el diafragma i els grànuls de carbó. La resistència del micròfon canvia i el corrent elèctric que la travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora.
El receptor (auricular) és un altaveu petit que converteix els senyals elèctrics en so. L’efecte magnètic del corrent fa que s’activi un electroimant que al seu torn atreu el diafragma, el qual en vibrar emet l’ona sonora original.
- Timbre: serveix per avisar-nos que tenim una trucada.
- El dispositiu marcador ens permet seleccionar el número del destinatari de la trucada que hi fem.
Ràdio
L'alemany Heinrich Hertz va descobrir el 1887 l'existència d'ones electromagnètiques (que formen part de l'espectre d'ones electromagnètiques).
Es fan servir les ones radioelèctriques per establir una comunicació que s'anomena genèricament sistema de ràdio.
- Centre emissor: rep el missatge en forma d’ona sonora i el transforma en ona de ràdio.
- Receptor: capta les ones de ràdio emeses a través d’un aparell.
- Per transportar els missatges utilitzem les ones de ràdio.
L’emissor s’encarrega de recollir el missatge en forma d’ones sonores amb un micròfon que les converteix en senyals elèctrics de baixa freqüència.
Un altre element central de l’emissora és l’oscil·lador, que genera ones portadores.
El modulador afegeix el missatge a l’ona d’alta freqüència.