Telescopi, Sistema Solar i Exploració Espacial
Clasificado en Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,87 KB
La Revolució del Telescopi
Descobriments Clau
La invenció del telescopi va produir una revolució científica. Es van descobrir Urà (1781) i Neptú (1846). Galileu, l'any 1620, va descobrir els 4 satèl·lits majors de Júpiter, les taques solars i els cràters de la Lluna. Juntament amb Copèrnic i Kepler, van demostrar que la Terra girava al voltant del Sol.
El Sistema Solar i els seus Límits
El límit del sistema solar és a 15.000 milions de km del Sol. L'estrella més propera és Pròxima Centauri, a uns 4 anys llum. El model geocèntric situava la Terra al centre de l'univers, explicant l'alternança entre el dia i la nit i el moviment nocturn de les estrelles. Però va ser canviat perquè Ptolemeu tenia problemes amb l'explicació de la trajectòria dels planetes.
Model Heliocèntric
El model heliocèntric diu que el Sol és al centre i els planetes giren al seu voltant en òrbites el·líptiques. Millores:
- Explica de manera simple els moviments dels astres.
- Fa prediccions precises.
- És compatible amb les lleis físiques de Newton.
Fites de l'Exploració Espacial
- 1957: Primer satèl·lit artificial, l'Sputnik.
- 1962: La sonda Mariner 2 investiga Venus.
- 1969: Neil Armstrong trepitja la Lluna.
- 1990: Es posa en òrbita el telescopi espacial Hubble.
La Via Làctia
Els antics grecs l'anomenaven "Raig de llet de la deessa Hera". Els pelegrins medievals la identificaven amb el Camí de Sant Jaume. Àrabs i xinesos la veien com un riu que travessava el cel. Galileu va ser el primer que va observar la Via Làctia amb el telescopi, descobrint que estava formada per moltes estrelles.
La Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre i conté centenars de milions d'estrelles que giren lentament, tardant 250 milions d'anys en fer una volta.
L'Expansió de l'Univers
Al segle XVIII es va descobrir que les estrelles estan agrupades formant un disc giratori. L'efecte Doppler va revelar l'expansió accelerada de l'univers: quan un objecte en moviment emet ones, la freqüència que ens arriba varia d'acord amb la velocitat a la qual es mou.
Teories sobre l'Origen i el Futur de l'Univers
El Big Bang
L'univers s'està expandint i, si anem retrocedint, veiem que les galàxies es van agrupant fins a formar una bola. Per això creiem que l'univers va sorgir a partir d'una gran explosió fa 14.000 milions d'anys (Radiació de Fons).
El Big Crunch
L'expansió hauria de ser frenada per l'atracció de la força gravitatòria. Això determina si l'univers té prou matèria per aturar l'expansió i tornar-se a col·lapsar (Energia Fosca).
Formació de les Estrelles i del Sistema Solar
Les estrelles es formen per hidrogen i heli. L'energia de les estrelles prové de reaccions de fusió nuclear: en fusionar-se nuclis d'hidrogen, se'n forma un d'heli. Les reaccions es fan a una temperatura de quaranta milions de graus centígrads. El sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys. Inicialment, hi havia un núvol de gas i pols; aquest núvol es va contreure per l'atracció gravitatòria causada per l'explosió d'una supernova propera. Mentre es contreia, el núvol de gas va començar a girar sobre si mateix cada vegada més de pressa. Al centre del núvol es va formar el Sol, i la matèria que girava a l'exterior va anar xocant fins que van acabar formant els planetes actuals.
Formació de la Lluna
Un planetoide va xocar amb la Terra primitiva, i la col·lisió va fer que es desprengués a l'espai una enorme quantitat de materials que s'haurien anat ajuntant per atracció gravitatòria fins a formar un nou astre: la Lluna.