Tempietto de Bramante: Anàlisi, Estil i Simbolisme

Espai Exterior i Interior del Tempietto

La planta d’aquesta obra arquitectònica de dimensions reduïdes és circular i s’erigeix damunt d’una cripta on se suposa que s’alçà la creu en què fou crucificat Sant Pere. Els escassos quatre metres i mig de diàmetre de la cel·la només fan possible de celebrar-hi cerimònies íntimes; malgrat tot, hi ha un altar al cantó oposat a la porta d’entrada.

Descripció de l'Estructura

La galeria de columnes que dóna la volta a l’edifici (setze columnes toscanes) s’enlaira damunt un basament esglaonat. Sobre les columnes hi ha un entaulament, el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere.

L’edifici consta de dos pisos. Tant als murs de l’un com als de l’altre s’alternen:

• Les fornícules (o nínxols) i els finestrals amb la interposició de les pilastres.
• Les fornícules es decoren només a la seva part alta.

A l’alçada del pis superior hi ha una balustrada que dóna la volta a l’edifici. Damunt d’aquest segon pis s’enlaira la cúpula nervada, els nervis de la qual conflueixen en la bella llanterna exterior.

Estil Arquitectònic: Bramante i el Cinquecento

El disseny del temple de San Pietro in Montorio es convertí ràpidament en un model a imitar durant tot el Cinquecento. Bramante s’apropà a l’esperit clàssic, combinant amb harmonia els ideals romans de la dignitas (dignitat) i la severitas (austeritat) amb l’elegància i la frescor del Renaixement italià.

Models i Influències Clàssiques

Aquest temple recupera la tipologia de temple circular o thólos que s'utilitzava durant l'etapa grega i va ser reutilitzada durant l'etapa romana. L’arquitecte s’inspirà en dues obres romanes:

• L’antic temple dedicat a la deessa Vesta.
• El Panteó de Roma.

Aquests van ser els màxims referents d'aquesta arquitectura.

Impacte i Referents Posteriors

El Tempietto de San Pietro in Montorio va ser un model copiat posteriorment durant tot el Cinquecento i dos anys més tard va ser referent del quadre Els Desposoris de la Mare de Déu de Rafael.

Significació i Simbolisme

Aquest tempietto fou finançat pels Reis Catòlics per tal de commemorar el martiri de Sant Pere i simbolitzar la fundació de l’Església. Per aquests motius s’alçà al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat el sant.

La Forma Circular i el Neoplatonisme

La forma circular de l’edifici, obviant els referents històrics que la inspiraren, obeeix fonamentalment a la creença neoplatònica que afirmava que a Déu li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta.

La cúpula, coronada per una llanterna sobre la qual hi ha la creu, sembla alçar-se des del món terrenal cap al món celestial.