La Temporalitat en el Llenguatge Audiovisual: Guia Clau
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
La Temporalitat en el Llenguatge Audiovisual
La temporalitat és un concepte fonamental dins del llenguatge audiovisual, ja que tota obra es desenvolupa en el temps. El cinema no només mostra accions, sinó que les organitza, manipula i expressa a través del temps. La manera com es gestiona el temps afecta directament la narrativa, el ritme, la percepció de l’espectador i la càrrega emocional d’una història.
Tipus de Temps en la Narrativa Audiovisual
Podem distingir diversos tipus de temps dins d’una obra. El temps diegètic és el que transcorre dins del món narratiu, és a dir, el temps que viuen els personatges. En canvi, el temps de projecció és la durada real de l'obra per a l’espectador. Sovint, aquests dos temps no coincideixen: una pel·lícula de dues hores pot narrar una història que abasta dècades (Forrest Gump) o només uns minuts (High Noon).
Altres conceptes rellevants són el temps extradiegètic, que inclou elements externs al món dels personatges (com la música ambiental o la veu en off), i el temps psicològic, que fa referència a la percepció subjectiva del temps per part dels personatges o de l'espectador. Aquesta percepció es pot alterar amb recursos com la càmera lenta o el muntatge no lineal.
Tècniques per a la Manipulació del Temps
Els creadors audiovisuals manipulen el temps per motius narratius, estètics o emocionals. Algunes tècniques habituals són:
- Flashback: mostra esdeveniments del passat.
- Flashforward: anticipa fets futurs.
- El·lipsi: omet parts no essencials de la narració per fer-la més àgil.
- Narració no lineal: fragmenta l'ordre cronològic dels esdeveniments, com a Pulp Fiction.
El Muntatge i el So com a Eines Temporals
L'impacte del muntatge
El muntatge és l'eina principal per estructurar la temporalitat. Plans curts i ràpids poden generar tensió o dinamisme (típic del cinema d'acció), mentre que plans llargs poden transmetre calma, introspecció o realisme (com en el cinema contemplatiu). Un muntatge ràpid pot expressar urgència, mentre que un de lent afavoreix la reflexió.
La influència del so
Finalment, el so juga un paper clau. El ritme musical, els efectes sonors i els silencis modifiquen la percepció temporal de l'escena. Una música accelerada pot donar la sensació que el temps passa més de pressa, mentre que una melodia lenta pot allargar la sensació de durada.