Temporalitat i Pensament Creatiu en l'Audiovisual

La Temporalitat en el Relat Audiovisual

La temporalitat audiovisual fa referència a la manera com es representa, manipula i percep el temps dins d’un producte audiovisual, ja sigui una pel·lícula, una sèrie, un anunci, un videoclip o qualsevol altra peça audiovisual. El temps és un element fonamental en el relat audiovisual, ja que estructura la narrativa, crea ritme i emoció, i ajuda a construir significat.

Tipus de Temps en l'Audiovisual

• Temps Intradiegètic

  És el temps que transcorre dins la història, viscut pels personatges.

  • Funció narrativa: Construeix la lògica temporal dels fets dins de l’univers de la ficció.

• Temps Extradiegètic

  Elements temporals fora de l’univers narratiu visible pels personatges (ex: música de fons, narració en off).

  • Funció expressiva: Aporta informació, emoció o estructura narrativa des de fora de l’acció.

• Temps Psicològic

  Percepció subjectiva del temps en el relat cinematogràfic. És el temps viscut pels personatges de manera subjectiva, no sempre coherent amb el temps cronològic. S’expressa a través de flashbacks, càmera lenta, etc.

  • Funció: Permet mostrar estats emocionals, memòria, anticipació o trànsit intern.

Manipulació del Temps Audiovisual

• El·lipsi

  El temps que desapareix entre dos plans; supressió d’una part de l’acció o del temps per avançar la narració.

• Càmera Lenta

  Reproducció d’una acció a velocitat inferior a la real, amplifica la intensitat.

• Càmera Ràpida

  Reproducció d’imatges a una velocitat superior a la real.

  • Condensa accions llargues en pocs segons, genera comicitat o tensió.

Llenguatge, Pensament i Creació Audiovisual

Aquest document planteja diverses idees centrals sobre la relació entre llenguatge, pensament i creació audiovisual.

Idees Principals

• Primacia del Llenguatge Verbal

  El text destaca que el sistema educatiu prioritza el pensament i l’expressió verbal, especialment a través de paraules i textos escrits. Aquesta alfabetització verbal estructura la manera com entenem i expliquem el món, i es converteix en la via principal de transmissió del coneixement i la creativitat.

• Condicionament Cultural

  Aquest enfocament no és neutral, sinó que condiciona profundament la manera de pensar. Ens acostuma a interpretar la realitat i a comunicar-nos mitjançant paraules, deixant en segon pla altres formes d’expressió, com ara la visual o la sonora.

• Limitació per a Creadors Audiovisuals

  Per als joves escriptors i directors, aquest predomini del pensament verbal pot ser un obstacle. El cinema i l’audiovisual són llenguatges fonamentalment visuals i sonors, que requereixen pensar en imatges, sons, ritmes i atmosferes, més enllà de les paraules. Si el pensament està excessivament lligat a l’estructura verbal, pot ser difícil imaginar, construir i narrar històries que aprofitin tot el potencial del mitjà audiovisual.

• Necessitat d’un Canvi de Perspectiva

  El fragment suggereix la importància de desenvolupar una educació més oberta a altres sistemes de representació i comunicació, especialment en l’àmbit audiovisual. Això implica aprendre a pensar i a crear a través d’imatges, sons i sensacions, i no només a partir de paraules.

En resum, l’autor alerta que la formació tradicional, centrada en el llenguatge verbal, pot limitar la creativitat i la capacitat expressiva dels joves creadors audiovisuals, i reivindica la necessitat d’aprendre a pensar també en termes visuals i sonors per poder aprofitar totes les possibilitats del llenguatge cinematogràfic i audiovisual.