Temps Perdut
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,62 KB
Forma part del poemari Vent d'aram de Joan V. 2a etapa poètica de l'autor.
Dedicat a Salvador Espriu.
Es queixa d'aquells qui sempre es fan els malalts.
Ja no té il·lusió. Ja no té alegria.
Estructura Externa
4 estrofes. Totes de 3 versos i la última de 4.
Estructura Interna
3 parts. 1a part: Formada per les dues primeres estrofes. En aquestes el poeta ens confessa els seus sentiments. Ens diu que té por.
2a part= 3a estrofa. Introdueix un ésser viu. L'ocell.
3a part: Última estrofa. Conclusió metafísica.
Tema: Inutilitat de la vida. Existencial. Parla sobre la por davant el sense sentit de l'existència, el futur desconegut... L'home té por, tot i ser intel·ligent, mentre que l'ocell, que no té intel·ligència, canta i no té problemes existencials.
Versos irregulars (en quant al nº de síl·labes). Majoritàriament d'art menor (2, 3 i 6 síl·labes). En la 2a i la 3a estrofa, el 2n vers de cadascuna té 10 síl·labes (art major).
Rima assonant: Versos 1 i 11. 2 i 8. 3, 4 i 6. 5 i 7. 9 i 13. 10 i 12.