Tendències del Comerç: Lliure Servei vs. Tradicional

Per al Comerç

La venda en lliure servei no impedeix, i en molts casos és aconsellable, l’existència de seccions de venda tradicional que ajuden a fomentar l’atractiu del comerç. Les més freqüents són:

• Carnisseries
• Peixateries
• Xarcuteries
• Fruiteries

Es dona força importància a les vendes per impuls. La rotació i rendibilitat són superiors a les del comerç tradicional, amb menys costos de personal.

Per al Client

El consumidor entra en contacte amb el producte i té informació detallada de preus marcats a les prestatgeries amb els productes corresponents. Això permet una rapidesa en la compra.

Serveis afegits

• Lliure elecció de les marques i els productes a adquirir.
• Adequada presentació dels productes i neteja de l’establiment.
• Factura de compra mecanitzada i detallada que serveix al comprador d’informació i permet la seva revisió i comprovació.

Tres Tendències del Comerç

6.2.1 Tendència al Lliure Servei en Detriment del Comerç Tradicional

L’evolució de les economies, estructures familiars i els hàbits dels consumidors fan que canviïn les formes de compra de les famílies. Mentre que fa unes dècades predominava la venda tradicional, en l’actualitat la majoria de les famílies adquireixen la quasi totalitat de la compra en establiments en règim de lliure servei, realitzant menys actes de compra però més grans.

A aquesta tendència ha contribuït el que s’ha anomenat sofisticació, derivada del canvi del consum de quantitat al de qualitat, on anar de compres es converteix en una festa, en una diversió, la gent vol comprar amb comoditat. Conjuguem “oci + compres”, i on el preu és un factor que queda a segon pla, encara que continua sent important. En aquest context, aspectes com l’ambient del punt de venda, les tècniques d’animació, el disseny interior i exterior de l’establiment són aspectes rellevants en el comerç, especialment en el lliure servei.

6.2.2 Expansió de les Marques de Distribució

Sembla clar que el domini dels canals de distribució s’ha traslladat dels fabricants als distribuïdors. Com a conseqüència, no tan sols del control dels lineals per part dels distribuïdors, sinó també als processos d’integració que han dut que també hi siguin als seus lineals les seves pròpies marques.

La principal conseqüència és el desenvolupament per part dels grans minoristes d’un marxandatge preferent cap a les seves marques i d’un canibalisme creixent sobre les marques dels fabricants.

6.2.3 Increment de l’Especialització

L’increment de l’especialització s’ha donat per la forta competència. L’especialització, per producte (mobles, bricolatge, etc.), per client (tendes per a nens, esport, etc.), per la relació entre qualitat-preu o per preus baixos (tendes de descompte, etc.), s’ha convertit en una de les principals formes de supervivència del comerç tradicional i la principal via per a l’expansió de la franquícia (Prenatal, Pronovies, etc.).

L’especialització també ha suposat l’aparició de les grans superfícies especialitzades, establiments en règim de lliure servei que actuen com “assassins de categories” (category killers) dins del sector on tenen la seva competència, com Disney Store, Aurgi, Ikea, Virgin, Norauto. La simplificació és una via que moltes ocasions va de la mà de l’especialització en preus baixos. La presentació d’un assortiment limitat encara que ben seleccionat, la utilització del descompte i la utilització de marques de distribució, és una de les formes de simplificació, en aquest cas associat a l’assortiment. Una altra forma de simplificació en els canals de distribució, és la implantació dels punts de venda del fabricant.