Tendències periòdiques: caràcter metàl·lic, EI, EA i electronegativitat

Caràcter metàl·lic

El caràcter metàl·lic d’un àtom ve determinat per la capacitat de perdre electrons de la capa de valència; aquesta és una de les característiques més importants dels metalls.

• Grup. En baixar en un grup la grandària de l’àtom augmenta i és més fàcil perdre un electró; això vol dir que té més caràcter metàl·lic.
• Període. En desplaçar-nos cap a la dreta és més difícil arrancar un electró, ja que l’àtom tendeix a assolir l’estructura de gas noble per aconseguir la màxima estabilitat; per tant, el caràcter metàl·lic disminueix.

Potencial o energia d'ionització

Definició. És l’energia mínima necessària per arrancar un electró d’un àtom gasós en el seu estat fonamental, transformant-lo en un ió positiu.

Reacció típica: A(g) → A⁺(g) + e⁻ (energia requerida: EI)

• Període. El potencial d'ionització augmenta quan anem cap a la dreta de la taula periòdica perquè augmenta la càrrega nuclear efectiva i, per tant, l’atracció del nucli sobre els electrons.
• Grup. Quan baixem en un grup, disminueix el potencial d'ionització perquè l’atracció nuclear efectiva disminueix en augmentar la distància entre el nucli i els electrons.

Les energies d'ionització successives corresponen a l’energia necessària per arrancar un segon, tercer... electró a l’àtom. Aquestes energies són sempre més altes que la primera perquè, un cop ja s’ha extret un electró, la càrrega nuclear efectiva que actua sobre els electrons restants augmenta.

Electroafinitat

Definició. És l’energia que es desprèn quan un àtom gasós en el seu estat fonamental captura un electró i es converteix en un ió negatiu.

Reacció típica: A(g) + e⁻ → A⁻(g) + EA (energia alliberada)

• Grup. En baixar en un grup la grandària de l’àtom és major; l’atracció del nucli pels electrons és menor, i per tant l’electroafinitat (EA) disminueix.
• Període. Cap a la dreta de la taula periòdica, en augmentar el nombre de protons, augmenta l’atracció cap als electrons i, per tant, l’EA augmenta.

Electronegativitat

Definició. És la tendència que té un àtom a atraure cap a ell el parell d’electrons de l’enllaç que comparteix amb un altre àtom. L’escala que s’utilitza per mesurar l’electronegativitat és l’escala de Pauling.

Segons aquesta escala, el fluor (F) és l’element més electronegatiu amb un valor aproximat de 4,0, i el menys electronegatiu és el franci (Fr) amb un valor d’uns 0,7.

• Grup. Coincideix amb l’energia d'ionització i l’electroafinitat: en baixar en un grup disminueix.
• Període. Coincideix amb l’energia d'ionització i l’electroafinitat: anant cap a la dreta augmenta.