Tendències de la Premsa i la Ràdio en l'Era Digital

Premsa

Disminució de Capçaleres

Baixada de la difusió i de la inversió publicitària, especialment en el període de crisi, s’ha reduït en més d’un 60%. Però augmenta el que respecta la premsa digital, tot i això, no compensa els diners que es perden amb la premsa impresa. En la mesura que ens trobàvem uns indicadors de crisi, comencem a veure les tendències o respostes que dona la premsa a la situació:

La premsa impresa:

• Creixement de les promocions, sobretot amb cost afegit. Ex: tovalloles, pel·lícules, ganivets... Es ven el diari amb altres coses per captar clients.
• Deixar de fer edicions d’algunes zones, no publicar cada dia... Ex: Edició Internacional The New York Times, París, 2016 ha tancat.
• Migració d’edició impresa a només digitals. Publicacions que tenien doble publicació han optat només per la digital. Ex: The Independent, al 2016 es deixa de fer en paper.
• Tancament d’edicions, seus o delegacions.

Totes aquestes tendències van enfocades a reduir costos, intentar millorar els ingressos i fomentar l’àrea digital.

Al 2015 es crea Pangaea Alliance – The Guardian, Financial Times, CNN International, Reuters, The Economist. S’agrupen per fer publicitat conjunta a internet. S’agrupen grans mitjans perquè entenen que els seus competidors no són altres diaris, sinó que la digitalització ha permès que s’incorporessin altres actors (Google o Facebook).

Ràdio

UIT. Unió Internacional de Telecomunicacions

Té la funció d'atribuir espectre radioelèctric a escala mundial. La UIT distribueix, decideix a què es dedica cada part de l’espectre i atribueix a cada país la seva part.

• L’espectre: s’utilitza a través de la Convenció Internacional de Telecomunicacions. Un tractat entre tots els estats que, específicament, defineix què passa i què faran en l’àmbit de l’espectre radioelèctric. Es revisa i s’actualitza periòdicament.
• S’identifica a què es dedica cadascuna de les parts o bandes de l’espectre (a ràdio, a telecomunicacions mòbils, comunicacions exèrcit...). Quines freqüències corresponen a cada zona.

UER/EBU

1950. Unió Europea de Radiodifusió. Organisme de caràcter professional. Es dedica a promoure Public Services Media, el servei públic de radiodifusió, a la promoció dels mitjans de servei públic. Integrada per un 99,9% per mitjans públics i únicament dos mitjans privats (SER i COPE).

• Integrat per 75 membres de 56 països.
• Altres àrees:
• Diàriament fan un intercanvi de notícies de TV i ràdio entre els membres.
• Retransmissions de concerts.
• Eurovisió.
• Infraestructures.
• Esdeveniments esportius. Compra els drets de retransmissió per als països de la seva zona, els seus socis. Qui tindrà el dret per retransmetre uns JJOO, si la UER compra els drets, aquelles corporacions que formin part de la UER podran retransmetre.

De manera semblant a la premsa, el context de crisi econòmica ha afectat a la ràdio amb un doble sentit:

• Reducció de la inversió publicitària en termes significatius.
• Respecte a la ràdio pública, s’han reduït els recursos públics que s’hi destinen.

Davant d’aquesta situació s’han reduït els costos: tant inversions i despeses, com corrents i personal.

• Acomiadaments (especialment el personal més antic) Ex: la SER, COPE, Onda Cero...
• Tancament de cadenes o emissores (ABC Punto Radio).
• Reestructuració: iCat FM a internet.

Respecte a la digitalització, hi ha un augment dels continguts d’àudio a la xarxa.

• Trobem canals o emissores que només són per internet. Les produeix una institució (o emissor institucionalitzat) però no s’emet el contingut per les ones, sinó per internet. Podem escoltar en directe allò que s’està emetent, o bé sota demanda o petició.
• Podcast i Streaming.

En general, les tendències de la ràdio són:

• Un desenvolupament dels continguts àudio sota demanda, especialment pels grups més joves.
• A diferència d’altres mitjans, un manteniment de la importància com a mitjà de comunicació de masses.
• Per la compatibilitat amb altres activitats mentre s’escolta.