Tensió a l'aire: Segrest, ultimàtum i negociació contrarellotge

En un altre lloc, a l'Helen li agradava el coronel Carter: la seva forma de parlar, les seves idees... Sabia escoltar quan ella parlava. El millor de tot (va pensar) és que estaven fent un pla junts, un bon pla.

Va dir al coronel que tingués els seus homes preparats i que agafessin el primer presoner quan arribessin. A en Michael li va demanar si ja havien arribat els presoners (cosa que no havia passat). També li va manar que contactés amb l'inspector Holm per la ràdio del cotxe.

"Els duen", va dir Michael, quan encara parlava per telèfon. Helen mirava el rellotge: el temps passava de pressa, 2:24, 2:25, 2:26.

"Els tenim!", va dir Michael. Va informar que un dels cotxes havia tingut un accident i que en 10 minuts estarien allà. "10 minuts?!", va dir Helen. "Que condueixen un cotxe o una bicicleta?" Va donar un cop a la taula, molt enfadada. "Només tenen 4 minuts. Doneu-me la ràdio, he de parlar amb els segrestadors."

Una veu va dir: "Molt bé, senyora Sandberg, on són els nostres germans?"

La contestació de l'Helen va ser: "Estan venint, estaran aquí en 10 minuts."

"Massa tard. Els havíem donat mitja hora. El seu marit morirà d'aquí a 4 minuts", va replicar el segrestador.

Helen li va dir al segrestador: "No vol tornar a veure els seus germans? Li prometo que si mata el meu marit, no els tornarà a veure mai més."

La veu de la ràdio va contestar: "4 minuts, senyora Sandberg."

Helen, molt enfadada, li digué fort i clar: "Escolta, assassí. Jo necessito només 10 minuts per tenir els teus germans a l'aeroport, i després te'ls enviaré a l'avió. Però si tu mates el meu marit, o qualsevol altra persona, et prometo que els teus germans moriran davant del teu avió. És el que vols? O esperaràs 10 minuts?"

"Molt bé, 10 minuts més", va contestar el segrestador a l'altra banda de la ràdio.

"Gràcies. Una altra cosa, els passatgers. Què passa amb ells? Els has de deixar lliures quan tinguis els teus germans a bord", va exigir Helen.

El segrestador es va posar a riure: "Perquè tu ets una dona, i et creus que tots els homes som beneits. Li agrada el seu marit?", li va demanar.

"Envieu els meus germans, i benzina, i després jo li enviaré els seus passatgers."

"No", va contestar Helen. "Jo t'enviaré un dels teus germans, tu m'envies els passatgers, i jo després et donaré la benzina i l'altre germà."

La veu es va posar a riure un altre cop. "Tu et penses que estàs dins un supermercat comprant peix barat per un nen?", li va dir el segrestador. "Enviem un germà, i nosaltres et donarem 100 passatgers, després ens dones la benzina i l'altre germà, i et donarem els altres passatgers. El pilot i el teu marit vindran amb nosaltres a un altre país, després els deixarem anar lliures", va exigir el segrestador.

Es va callar una estona perquè el segrestador s'impacientés.

"Estàs d'acord, dona? O vols que mati el teu marit ara?", va imposar l'home.

"Sí, estic d'acord, t'enviaré el teu primer germà d'aquí a 10 minuts", va contestar Helen.