Teorema del Benestar i Redistribució de Recursos

Teorema del Benestar: Redistribució de Recursos

A vegades, el mercat assoleix equilibris Pareto eficients, però la distribució dels recursos no és equitativa. Donat que els individus són altruistes, desitjaran una redistribució dels recursos.

Mètodes Coercitius per Millorar l'Assignació del Mercat

1. Regulació del nombre d'empreses: Regular el mercat donant una llicència d'explotació a una sola empresa, ja que si l'empresa sobreexplota els recursos, els efectes negatius recauran sobre ella.
2. Regulació del volum de captures: Necessitem les funcions de producció perquè afecti a l'output.
3. Finançament: Un impost sobre la producció igual a la diferència entre el producte marginal i el producte mitjà al nivell L.

Frontera d'Utilitat de la Societat (FUS)

És el mínim que pot donar una economia en termes de recursos.

Corbes d'Indiferència de la Societat (CIS)

Com més lluny de l'origen, major benestar social. Cada punt de la corba representa equilibris d'Edgeworth. Les corbes són convexes perquè els individus tenen aversió a la desigualtat. Preferim distribucions igualitàries a distribucions no igualitàries.

Redistribució Voluntària i Redistribució Coactiva

Veiem que passar del punt A al punt B, la redistribució pot fer-se voluntàriament, tant per al punt A com per al B, ja que han augmentat la seva utilitat i, a més, han augmentat a una corba d'indiferència major. L'òptim de Pareto, per a tota la societat, el trobem en el punt C, ja que la societat es troba en una CIS més elevada. Per passar del punt B al C, l'altruisme ja no pot actuar, perquè la gent no veurà correcte que A hagi de disminuir la seva utilitat perquè augmenti la de B. En aquest punt, el Sector Públic actua coactivament, suposant el desplaçament. Si el Sector Públic no actués, es podria arribar a punts Pareto inferiors, com és el punt G, ja que els individus preferiran qualsevol punt de la línia de discussió que de la recta CIS.

Conflicte entre Eficiència i Equitat

Aplicant el Segon Teorema del Benestar, parlem de la importància de la redistribució de recursos fixant-nos en l'eficiència i l'equitat. El Sector Públic ha de redistribuir la renda de forma neutral, sense afectar els preus relatius i sense incórrer en costos d'eficiència.