Teoria de l'Alienació de Marx: Anàlisi i Tipus
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
Teoria de l'Alienació de Marx
Per començar a explicar l’alienació del treball en Marx, cal fer referència a la seva relació amb l’antropologia. Segons Marx, l’home es distingeix dels animals per la seva capacitat per ser un ésser actiu i productiu, que es fa a si mateix a través del treball.
Alienació:
L'alienació és el procés mitjançant el qual l’activitat humana i els productes que se’n deriven escapen al seu control i el dominen. Estar alienat significa no identificar-se ni reconèixer-se un mateix, equival a deshumanització. L’obrer no és considerat com una persona, sinó com un instrument.
L’alienació s’expressa en el treball, però implica també el fetitxisme, la fascinació que l’obrer sent per les vides suposadament felices i plenes dels rics, que gaudeixen del que ell mai no podrà tenir.
Tipus d'Alienacions:
Alienació Política:
L’Estat oprimeix l’individu, no el deixa ser lliure, ni participar en política, protegeix els interessos de la classe dominant a través de la violència (policia i exèrcit), imposa a les classes populars allò que han de creure a través del control dels seus fills a l’educació i de la defensa de la religió.
Alienació Ideològica:
La dominació no s’exerceix només amb la força. La classe dominant imposa als dominats la seva ideologia (falses idees).
Alienació Filosòfica:
La filosofia és la visió del món de la classe dominant.
Només interpreta el món, no el transforma.
Alienació Religiosa:
La religió és una fugida del món i de les condicions de misèria, és l’esperança en un món millor (fora del propi món). La religió és l’opi del poble.
Alienació Social: La societat està dividida en classes amb interessos enfrontats. Els individus es relacionen de forma competitiva. Cadascú veu els altres com a instruments útils per aconseguir els seus fins, com a enemics i competidors. Els altres impedeixen l’autorealització d’un mateix, impedeixen que es desenvolupi com a ésser social i s’identifiqui amb la comunitat.
Alienació Econòmica:
Produeix totes les altres alienacions. L’origen del mal social té a veure amb el sistema de producció capitalista.
Alienació en el Treball:
Aquesta alineació té una major importància respecte les altres i el seu origen va lligada a l’aparició de la propietat privada.
Alienació respecte del producte del treball: el treballador no es reconeix en allò que crea, perquè no li pertany. Al patró no li importa la salut del treballador.
Alienació en l’activitat de treballar: A les fàbriques, l’home es troba alienat, perquè no és lliure per definir el temps de treball ni pot desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, s’ha transformat en una peça més del complex engranatge productiu.
Alienació de la naturalesa: El treball industrial impedeix que l’home es relacioni directament amb la naturalesa.
Alienació respecte dels altres homes: Els éssers humans s’alienen uns als altres, entre si. Cada home veu els altres talment ell es veu a si mateix en el treball, els considera competidors.
L'alineació se supera a través de l’abolició de la propietat privada i la superació de la divisió social del treball.