Teoria de l'Apego, Vincles Afectius i el Setting Terapèutic

Vincles Afectius: Bowlby, Winnicott i l'OMS

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 1951, va demanar a autors com John Bowlby i Donald Winnicott que estudiessin la qualitat dels vincles afectius en relació amb la salut mental.

Aquest estudi es va desenvolupar principalment durant les dècades dels 40, 50 i 60.

Winnicott: El Concepte de Self (Jo)

Donald Winnicott classifica el Jo (Self) en dos tipus:

• Vertader Self (True Self): La nostra part més autèntica, emocional, infantil, espontània i fràgil. A mesura que ens fem adults, tendim a perdre aquesta sinceritat i espontaneïtat extremes.
• Fals Self (False Self): Representa la defensa del vertader self. Està relacionat amb els mecanismes de defensa. Actua com una cuirassa per protegir el que surt de dins (evitant la indefensió) i el que ve de fora (evitant el dany). Serveix per adaptar-nos a la realitat. És necessari que els dos selfs estiguin connectats; el fals protegeix el vertader. Si es perd el vertader, només queda el fals.

Holding, Handing i la Base Segura

Donald Winnicott indicava que la criatura necessitava que les figures de referència establissin un «holding», és a dir, un sosteniment tant físic com psíquic. Un altre aspecte important era el «handing», el maneig físic corporal i les atencions físiques.

Winnicott subratllava la importància que els infants rebin estima i carantoines. A través d'aquest sosteniment, tant físic com psíquic, el nen aprèn el concepte d’espera.

John Bowlby considera que el «holding» és la base segura: abraçar els nens i proporcionar-los estima. Indica que quan els nens ploren se'ls ha de donar una base segura, i que deixar-los plorar sense consol els proporciona una base «no segura».

El Concepte de Mare Suficientment Bona (MSB)

El concepte de «mare perfecta» no es considera correcte. S'ha de ser una «Suficientment Bona Mare» (MSB). Això implica que la mare s’esforçarà per ser bona, però s'equivocarà en algun moment, la qual cosa és bo i natural.

La MSB no és gaire intrusiva, però al mateix temps no és abandònica, és a dir, no deixa la criatura sola massa temps. Sovint, als pares els costa trobar un terme mitjà: o són massa absorbents (agafant la criatura en qualsevol moment) o, al contrari, quan l’haurien d’agafar, no ho fan.

La Figura d'Apego i la Capacitat de Rêverie

Un infant s'associa a una figura materna (Figura d'Apego). Aquesta figura ha de ser estable, garantir la continuïtat existencial i tenir la capacitat de captar les necessitats del nen (Capacitat de Rêverie).

La Rêverie és la intuïció, la capacitat de percebre i captar el que el nen necessita. La ment d'un nen no ha d'ocupar molt espai; ha d'estar tranquil·la.

Teoria de l'Apego (Bowlby i Ainsworth)

John Bowlby va desenvolupar la Teoria de l'Apego (Vincle Afectiu). Juntament amb Mary Ainsworth, van classificar els tipus de vincle afectiu mitjançant experimentació qualitativa.

Tipus de Vincle Afectiu

• Vincle Segur: La criatura s'enfada i protesta (plora) quan la mare marxa, sentint-se insegura. La clau és la confiança cap a l’altra persona: tenir por que marxi i no torni, però saber que tornarà. La sensació és de «no em fallarà».
• Vincle Insegur:
  • Ambivalent-Ansiós: Es caracteritza per la contradicció: «Quan et necessito no hi ets, quan no et necessito hi ets» (Ni contigo ni sin ti).
  • Evitatiu: «Quan et necessito mai hi ets, ja no et necessito». Hi ha una desconfiança, però pot tornar a confiar. Aquest vincle pot derivar en:
    • Narcisistes (Amb mi mateix en tinc prou).
    • En extrem, Esquizoide (No hi ha necessitat afectiva).
    • Filobàtics: No estableixen vincles afectius reals, només socials o «logístics», sense intercanvi afectiu.
  • Desorganitzat: Són vincles desorganitzats, és difícil preveure quina serà la seva reacció.
  • No Vincle: (Exemple: assassins en sèrie, que utilitzen les persones com a objectes).

Mancances Afectives: Privat i Deprivat

Autors com John Bowlby, René Spitz i Daniel Stern van estudiar les carències afectives. Aquestes es poden classificar en dos tipus:

• Privació: L'infant que, suposadament des que neix, no ha tingut les necessitats emocionals cobertes (satisfetes).
• Deprivació: L'infant que ha tingut les necessitats emocionals satisfetes, però després les ha perdut.

Fases de la Deprivació

Els infants deprivats passen per tres fases:

1. Protesta: Encara hi ha esperança.
2. Desesperació: Ja no espera. Es pot alterar orgànicament, perd pes i s'entristeix. (Si la mare torna, encara es pot recuperar).
3. Desafecció (Desapego).

El Setting i la Funció de Contenció (I)

La relació terapèutica s'estableix amb una persona o persones que poden satisfer la demanda de l'usuari.

S'estableix una relació asimètrica (ni inferior ni superior). Cal tenir cura que sigui de semblants, però no idèntica.

Freud defensava la necessitat de ser neutral i no jutjar el pacient, tot i que és impossible ser totalment neutral, ja que nosaltres tenim subjectivitat.

Definició del Setting Terapèutic

Per això, es va decidir establir un «setting», que és un espai protector de la relació entre el professional i l’usuari. La relació ha de ser càlida i amb molta intimitat.

Setting Intern

El setting intern fa referència a l'actitud del professional:

• Respecte: No hem de dir el que l'usuari ha de fer, sentir o pensar. L’hem d’ajudar a fer-ho, que pugui sentir, per tal que pugui expressar-ho. Això l’ajudarà a pensar i, finalment, comprendrà el que li passa. Una de les nostres funcions és legitimar i validar el que les persones poden estar sentint. Freud parlava de tenir una neutralitat benèvola, sense jutjar l’usuari.
• Atenció Flotant: Procurem no tenir molta informació prèvia, sinó que interessa que la història flueixi en mans de l’usuari. S’estarà pendent de tot i de res; no serà una atenció dirigida. No importa que el que expliqui avui sigui diferent del que va explicar ahir. És el contrari de l’atenció dirigida: l'usuari ha de dir el que li vingui al cap (associació lliure), deixar-se portar. El professional no focalitza.

Setting Extern

El setting extern té a veure amb el temps i l’espai:

• Ha d’estar al servei de la confidencialitat. No es pot molestar, per exemple, amb una trucada de telèfon. Hem de garantir un espai tancat i protegit.
• L’espai garanteix la no interferència. També inclou l’hora i l’horari. Es determina un horari i s’ha de respectar tant a l’inici com al final de la sessió. Sempre es manté el mateix horari, establint-se un compromís (regularitat).
• El setting també vetlla per la simetria: som semblants, però no som amics. No s'estableix una relació d’amistat.
• L'empatia té a veure amb la neutralitat: no puc sentir el que sent una mare que ha perdut un fill, però si m’ho explica, puc intentar entendre-ho.

El Setting i la Funció de Contenció (II)

La relació terapèutica s'estableix amb una persona o persones que poden satisfer la demanda de l'usuari.

S'estableix una relació asimètrica (ni inferior ni superior). Cal tenir cura que sigui de semblants, però no idèntica.

Freud defensava la necessitat de ser neutral i no jutjar el pacient, tot i que és impossible ser totalment neutral, ja que nosaltres tenim subjectivitat.

Definició del Setting Terapèutic

Per això, es va decidir establir un «setting», que és un espai protector de la relació entre el professional i l’usuari. La relació ha de ser càlida i amb molta intimitat.

Setting Intern

El setting intern fa referència a l'actitud del professional:

• Respecte: No hem de dir el que l'usuari ha de fer, sentir o pensar. L’hem d’ajudar a fer-ho, que pugui sentir, per tal que pugui expressar-ho. Això l’ajudarà a pensar i, finalment, comprendrà el que li passa. Una de les nostres funcions és legitimar i validar el que les persones poden estar sentint. Freud parlava de tenir una neutralitat benèvola, sense jutjar l’usuari.
• Atenció Flotant: Procurem no tenir molta informació prèvia, sinó que interessa que la història flueixi en mans de l’usuari. S’estarà pendent de tot i de res; no serà una atenció dirigida. No importa que el que expliqui avui sigui diferent del que va explicar ahir. És el contrari de l’atenció dirigida: l'usuari ha de dir el que li vingui al cap (associació lliure), deixar-se portar. El professional no focalitza.

Setting Extern

El setting extern té a veure amb el temps i l’espai:

• Ha d’estar al servei de la confidencialitat. No es pot molestar, per exemple, amb una trucada de telèfon. Hem de garantir un espai tancat i protegit.
• L’espai garanteix la no interferència. També inclou l’hora i l’horari. Es determina un horari i s’ha d’ha de respectar tant a l’inici com al final de la sessió. Sempre es manté el mateix horari, establint-se un compromís (regularitat).
• El setting també vetlla per la simetria: som semblants, però no som amics. No s'estableix una relació d’amistat.
• L'empatia té a veure amb la neutralitat: no puc sentir el que sent una mare que ha perdut un fill, però si m’ho explica, puc intentar entendre-ho.