La teoria cel·lular i l'estructura de les cèl·lules

NIVELL CEL·LULAR

Tots els organismes vius estan formats per cèl·lules. Si no disposen d’una cèl·lula com a mínim, no tenen vida independent, ja que tot i que realitzen algunes funcions pròpies de les cèl·lules vives, no tenen capacitat de creixement i reproducció propis. Robert Hooke va ser el primer en observar una cèl·lula en una làmina de suro amb un microscopi, però no va ser fins el segle XIX.

PRINCIPIS DE LA TEORIA CEL·LULAR

Postulats de la teoria cel·lular:

• Unitat estructural: tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules (Schleiden i Schwan).
• Unitat fisiològica: la cèl·lula és la organització més elemental que pot tenir vida (Bruke).
• Unitat de reproducció: Una cèl·lula només es pot formar a partir d’una altra preexistent (Virchow).
• Unitat genètica (Sutton&Boveri`). La cèl·lula conté la informació necessària per a la síntesi de la seva pròpia estructura pel control del seu funcionament i la pot transmetre a la descendència.

ESTRUCTURA CEL·LULAR

Hi ha dos tipus d’organització cel·lular:

• Procariota
• Eucariota: (Animal i Vegetal)

Les cèl·lules humanes són eucariotes, amb una estructura bàsica formada per:

• Membrana plasmàtica: delimita la cèl·lula i intervé en processos d’intercanvi de substàncies amb l’exterior.
• Citoplasma: s’hi localitzen diversos orgànuls amb diferents funcions: nutrició, respiració, ...
• Nucli: forma per una membrana nuclear i en el seu interior hi ha el material genètic.

MATRIU EXTRACEL·LULAR

(MEC) és una xarxa de polisacàrids i proteïnes que envolta a les cèl·lules.

La matriu constitueix el medi, l’entorn amb que es relacionaran les cèl·lules.

Les MEC estan formades per un medi denominat substància fonamental, en el qual hi ha proteïnes fibroses.

La substància fonamental té consistència de gel que engloba les proteïnes fibroses. Està formada per aigua i proteglicans.

Les proteïnes fibroses poden tenir funció estructural, com el col·lagen.

LA MEMBRANA PLASMÀTICA

La membrana plasmàtica, cel·lular o citoplasmàtica envolta i conté el citoplasma, dona individualitat a la cèl·lula. D’ella deriven la resta de membranes internes de la cèl·lula.

És una capa prima, que té un gruix per sobre dels 75 Å (1 Å equival a 1x10-10 metres). Defineix l’extensió de la cèl·lula i manté les diferències amb l’exterior. També regula el pas de substàncies entre l’exterior i l’interior, actuant com un filtre molt selectiu.

A la cara exterior de la membrana trobem el glicocàlix, amb funcions diferenciades.

ESTRUCTURA DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA

La membrana plasmàtica segueix el model de mosaic fluid. Aquest model, va ser definit per Singer i Nicholson el 1972 i diu: La membrana plasmàtica està formada per lípids que es disposen formant una bicapa i proteïnes que es disposen entre els lípids. Les membranes són estructures fluides formades per lípids i proteïnes que es mouen per difusió lateral. La membrana és una estructura asimètrica.

COMPOSICIÓ

Tenen una estructura general comú, formada per lípids i proteïnes units per enllaços no covalents. La composició química de les diferents membranes no és igual i varia segons el tipus cel·lular. De forma general, la proporció en pes de proteïnes és més gran que la de lípids, excepte en la beina de mielina.

Lípids: Els lípids de la membrana són lípids complexes que tenen un extrem hidròfug i un l’altre hidròfil. Aquesta característica és determinant perquè es formi la membrana. El medi intracel·lular i el medi extracel·lular són aquosos i per aquest motiu els extrems hidròfils dels lípids es situen cap a ells, quedant els extrems hidròfobs a la zona central. El resultat és la bicapa lípidica. Els principals tipus de lípids que trobem en les membranes són: Fosfolípids, Glicolípids, Colesterol. Els lípids no estan en una posició fixa en la bicapa sinó que realitzen diferents moviments en ella.

Proteïnes: Són menys nombroses que els lípids, però són més voluminoses, representant una major proporció en pes. Segons el grau d’associació a la membrana es classifiquen en: Integrals o transmembranoses, Perifèriques.