Teoria Contractualista de Locke: Origen i Legitimació del Poder Polític

Origen del Poder Polític

Per explicar l'origen i la legitimitat del poder polític, Locke exposa una teoria contractualista, on l'únic estat legítim és aquell que prové d'un pacte entre individus lliures i iguals.

Passos de la Teoria

1. Estat de Naturalesa

Locke hipotetitza com viuria la gent abans de la constitució d'una societat. Afirma que tots respectaríem mútuament els nostres drets naturals: llibertat, vida i propietat (derivada del treball). Aquesta visió difereix de Hobbes (homes dolents per naturalesa) i Rousseau (home bo salvatge).

2. Pacte Social

Locke argumenta que els conflictes sorgeixen perquè molts busquen el benefici propi. En l'estat de natura, no hi ha cap autoritat superior; tots som iguals i tenim els mateixos drets. Cal un pacte per establir una societat civil o estat, que només serà vàlid si totes les persones són lliures i amb igualtat de condicions. Qualsevol ideologia que no garanteixi la llibertat individual no serà considerada legítima (cops d'estat, dret diví...). Per crear lleis, cal cedir alguns drets individuals a la societat, però n'hi ha d'inalienables. Entre els drets cedits a l'estat hi ha el d'elaborar lleis i el de jutjar imparcialment. Els drets de l'estat de naturalesa segueixen sent individuals.

3. Models d'Estat: Estat Democràtic i Liberal

Locke proposa un estat democràtic liberal fonamentat en tres bases:

• Llibertat i igualtat: Tots els ciutadans han de posseir-les. S'han de fer pactes per viure amb igualtat i harmonia.
• Regla de la majoria: És la base de la democràcia; la majoria de la societat estableix les lleis, i la minoria s'ha d'adaptar per buscar el bé comú.
• Separació de poders:
  • Poder legislatiu (elabora les lleis, com el parlament, buscant el bé comú).
  • Poder executiu (governa i assegura el compliment de les lleis; inclou el poder federatiu, que estableix pactes amb altres països i declara la guerra).
  • Poder judicial (resol conflictes i garanteix la justícia).

Tothom té dret a reclamar si una llei és injusta i a opinar.