Teoria del Capital Humà: Educació, Treball i Crítiques Sociològiques

La Teoria del Capital Humà (TKH)

La Teoria del Capital Humà (TKH), impulsada per autors com Schultz i Becker, és clau per entendre el desenvolupament de la sociologia de l'educació.

Principis i Implicacions de la TKH

Aquesta teoria postula que:

• L'educació s'ha de considerar una inversió i no un bé de consum, per tant, ha de ser equiparable a qualsevol altre tipus de capital.
• La relació fonamental entre capital humà i educació és la productivitat. Les millores en educació generen beneficis tant a nivell individual com social.
• Des de la lògica de la TKH, la fuga de cervells representa una pèrdua enorme de capital humà que s'hauria d'evitar (el cas d'Espanya es considera un exemple preocupant).
• Seria lògic que els estats creessin mecanismes per evitar la pèrdua de valor del capital humà, ja que amb el temps i l'atur es torna obsolet.
• La teoria del capital humà suggereix que els individus estan constantment fent càlculs sobre la rendibilitat: decidir entre estudiar més o treballar.

La TKH preveuria que una crisi afecta més els treballadors menys qualificats i beneficia els més qualificats, però la realitat sovint no és així, ja que aquests darrers també poden ser fortament perjudicats.

Visió Meritocràtica i Finançament Públic

Un teòric purista de la TKH podria considerar que la universitat hauria de ser enterament finançada amb diners públics, ja que els qui hi han arribat és perquè han demostrat els seus mèrits i són “els escollits”. Aquesta teoria té una formalitat molt sòlida, basada en una societat meritocràtica, concepte molt temptador en el discurs si no s'analitza a fons.

Crítiques a la TKH

Crítica de Thurow: Cues de Treball

Lester Thurow critica la visió lineal de la TKH amb la seva teoria de les cues de treball. Assenyala que:

• La selecció de personal no sempre és una cua ordenada; de vegades, els mateixos ocupadors no volen contractar les persones que teòricament estarien al capdavant.
• La TKH és massa lineal i no explica per què treballs que no exigeixen credencials concretes sí que ofereixen sous diferents.
• L'educació és un bé proteccionista: és necessària per entrar a la cua, però no és suficient per garantir una posició o salari.
• La competència principal no és pel salari, sinó pel lloc de treball.

Contràriament a la predicció de la TKH (que el mercat de treball s'adaptarà al sistema educatiu generant més llocs qualificats si hi ha més graduats), Thurow argumenta que sovint és a l'inrevés. Si hi ha excés de qualificats, es posaran a la cua i, quan es cansin, acceptaran feines per sota de la seva qualificació (sobrequalificació).

La teoria de Thurow, però, no contempla detalladament els intercanvis dins de l'empresa (sindicats, etc.).

Crítica de Bowles i Gintis: Classe i Correspondència

Samuel Bowles i Herbert Gintis critiquen la TKH preguntant: "On és la classe social?". Argumenten que:

• No totes les escoles, professors, etc., són iguals. Per això, des de la seva posició, les escoles no tenen per què no ser aparells ideològics o hegemònics.
• Introdueixen el concepte de classe i la Teoria de la Correspondència: el sistema educatiu i el mercat de treball són sistemes jeràrquics d'autoritat paral·lels.

A Bowles i Gintis se'ls atribueix un posicionament sobreestructuralista, ja que inicialment no donen gaire lloc a l'agència dels individus. Comparteixen la idea que l'educació és necessària, però no suficient.