Teoria del coneixement Empirisme Racionalisme i Kant

LA MODERNITAT

Aquest pensament suposa la renovació profunda de la idea de l'home, tractant de veure'l des de la raó. Destaca el caràcter de la realitat que comparteix amb tots els éssers vius. D'altra banda, es té a l'home pel centre de l'univers (antropocentrisme). Posant a la subjectivitat com a base per a entendre la naturalesa i l'univers. La il·lustració planteja l'alliberament de la humanitat de la ignorància mitjançant l'educació i el coneixement.

RENÉ Descartes - Ofereix una nova versió dualista: l'home està compost de cos i ànima. L'ànima és una "substància pensant". El cos és matèria, per tant una extensió que funciona per les lleis físiques. L'ànima, jo i consciència, la qual és el centre de la realitat humana, és lliure, creativa i espontània, i

David Hume - Nega l'ànima i qüestiona el caràcter substancial del jo. Defensa que la realitat psíquica i mental no coincideix amb la nostra consciència. La nostra ment és molt més que la nostra consciència, és la unitat de totes les nostres vivències. També la nostra identitat no és una cosa fixa, sinó és canviant i fragmentada. És per aço perquè la guia del home no està en la raó, sinó en els sentiments i l'experiència per la qual fem els nostres hàbits i costums. El Empirisme diu que "el home és un animal de costums".

Immanuel Kant - Entén que l'home és, d'acord amb la seua naturalesa racional, un ésser lliure i moralment autònom. Per moltes que pugen ser les seues motivacions, l'home pot obrar racionalment i seguir la veu de la consciència. En aço consisteix la seua llibertat i dignitat, que l'eleva per damunt de l'ordre natural.