La teoria del coneixement segons John Locke

Que suposa el que podem conèixer? La solució a qualsevol problema filosòfic presuppòs la previa solució al problema del coneixement. Abans no se li donava la importància ni la posició que li va donar Locke en els seus estudis

- Per Locke, la teoria del coneixement és el fundament de filosofar, no com a fi o com una meta, sinó com a medi, com a instrument. Com bé sabem la meta de la filosofia es anar més enllà de la gnoseologia i arribar a veritats pràctiques: morals, religioses i polítiques, per això necessitem el seu instrument.

- Per John, tots els nostres coneixements són adquirits, si tinguéssim idees innates, tot home hauria d'acceptar-les a nivell universal. Però això és fals, ja que els principis morals i religiosos són desconeguts per una gran part de la humanitat: per als nens, dels ignorants i els idiotes (al s.XVII, significa boig). Si arribem a la conclusió que no existeixen aquests pensaments als nens, els ignorants i als idiotes, sense que ells en siguin conscients, es pot afirmar que hi ha coneixements desconeguts, ja que haig de ser conscient, per això Locke diu que no existeixen les idees innates, no hi ha cap contingut mental.

- Quan neixem és un paper en blanc, per això les nostres idees provenen de l'experiència (internes i externes) ens procedeixen les nostres idees. Com bé diu Locke, aquestes són les dues finestres en que la llum s'introdueix per aquesta habitació fosca.

- De sensació, d'un sentit, (c. secundàries, el color, el olor, el tacte, són subjectives) (de diferents sentits , són objectives, estan en ells(c. primàries)

Locke es pregunta com el foc a una certa distància ens produeix calor i a una altra dolor. És una cosa que es produeix en tu mateix, només es produeixen si nosaltres estem amb contacte amb els objectes, és a dir que no existirien si nosaltres no existiriem.

- Substàncies, corpòries, espirituals finites (jo), espiritual infinita (Deu) (unintes daltres, amb modes) Parlant de les substàncies, la formem, amb una sèrie d'idees simples. EX. una taronja, com a substància, la idea de la taronja, la idea de la seva forma rodona, d'un moviment... com que no ens imaginem que aquestes simples no existeixen per si mateixes, acostumem a suposar algun substrat, amb el nom de substància. (sub strare en llati), que significa que esta per abaix. El substrat és el que manté les idees simples, aquelles que desapareixerien o es degradarien. No tens el coneixement de que és la taronja, deixant de banda color, textura... Locke diu que per sentit comú i per necessitat hem de creure en realitat que siguin la causa de les nostres experiències, d'aquí venen les nostres sensacions. De la substància sabem la seva funció però no sabem el que és pk realment jo no tinc cap accés empíric en la subst. material

- Juxtaposició (arribar a unir-les com la relació) surgeixen conectades entre si: 1. Causalitat: és una idea composta de relació, que surgeix al comparar o conectar la idea de la causa amb la idea del efecte. 2. Identitat o Diversitat: surgeixen al comparar una cosa de si mateix en un espai i temps, la taronja tot el rato és ella. 3. Moral: surgeix de comparar les accions humanes amb les normes de comportament: llei divina, ens diu si l'acció és bona o dolenta. La llei civil: és la que llei que estableix una comunitat política d'un país, en que diu si una acció és delictiva o no. La llei de l'opinió: decideix si una opinió és elevar-la o sensurada.

- Abstracció (separant-ne d'altres): surgeixen per abstracció, que significa d'una idea simple separar-la d'altres simples. Joan, Josep: separem la idea de ser humà. Es converteix una idea general i guarden alguna semblança.