Teoria del procés oponent de Solomon i Corbit

Aprenentatge no associatiu

Habituació i sensibilització

A diferència del sistema E-R, que s'activa cada vegada que es presenta un estímul elicitador, el sistema d'estat només ho és per la presentació d'esdeveniments rellevants, intensos, amenaçadors...

Els processos d'habituació i sensibilització no són directament observables. No s'exclouen l'un a l'altre, i poden activar-se al mateix temps. La conducta reflexa que observem és el resultat net dels dos processos.

El resultat net dels dos processos serà, doncs, o bé una disminució de la resposta (efecte d'habituació), o bé un increment (efecte de sensibilització).

Teoria del procés oponent (Solomon i Corbit)

La teoria dels processos oponents fa referència a les respostes emocionals. Suposa que la funció dels mecanismes que controlen la conducta emocional és minimitzar les desviacions de la neutralitat o estabilitat emocional.

Un estímul que genera emocions allunya l'estat emocional de la persona de la neutralitat. Aquest allunyament desencadena un procés de signe contrari. La reacció que nosaltres observem és la resultant de les dues anteriors.

La teoria postula que:

• Un estímul que produeix un estat emocional (procés a) produeix també un efecte oposat posterior (procés b), l'inici del qual és posterior.
• El procés a és el responsable de la qualitat de l'estat emocional que té lloc en presència de l'estímul, i el procés b genera la reacció emocional oposada.
• La intensitat i durada del procés a és fixa i ve determinada per les característiques de l'estímul.
• El procés b és variable. Les repetides exposicions a un estímul enforteixen el procés b (s'activa més ràpidament, la seva intensitat màxima augmenta i es deteriora més lentament).
• Els canvis emocionals observats quan es presenta un estímul i després es retira, se suposa que reflecteixen el resultat net d'aquests dos processos.
• La reacció emocional observable provocada per la primera presentació de l'estímul disminueix si l'estímul es presenta amb una certa freqüència, com a conseqüència de l'enfortiment del procés b.
• El desequilibri, cada cop menor, entre el procés a i el b explicaria l'habituació de la resposta emocional.
• Els canvis del procés b també depenen del temps entre successives presentacions de l'estímul. Si les presentacions estan suficientment espaiades, no ocorreran canvis en el procés b, o seran mínims, i no s'habituarà la resposta emocional.