Teoria dels Béns Públics: Eficiència i Característiques

Definició i Característiques dels Béns Públics

Un cop s'ha produït una quantitat G de bé públic, aquesta pot ser consumida simultàniament per tots els individus (no rivalitat de consum). Que un individu addicional consumeixi aquest bé no disminueix la quantitat disponible per als altres individus.

Exemples de ràtios: RMS (2 pans = 1 dònut) i RMT (1 cotxe = 2 motos).

Béns Privats i l'Equilibri de Mercat

En els béns privats, la condició d'eficiència és RMS = RMS = RMT. La RMS de l'individu A ha de ser la mateixa que la de l'individu B, perquè la ràtio que estigui disposat a intercanviar ha de ser la mateixa que la de l'altre individu; si no, l'intercanvi no es produirà. Quan RMS = RMT, es pot produir exactament el que es vol consumir.

Béns Públics i la Suma de Valoracions

En els béns públics, la condició és RMS + RMS = RMT. En aquests béns no s'ha de fer un intercanvi entre individus, ja que tots dos podem gaudir del bé simultàniament. El nivell de provisió ha de ser igual a la suma de les valoracions marginals dels individus amb el cost marginal de producció del bé públic en termes del bé privat.

Exemple: Si l'individu A té una valoració de (2,1) —renunciar a 1 de x per 2 de y— i l'individu B té una valoració de (3,1), i la relació de producció és 5 (en comptes de produir 1 de x, en produeix 5 de y), ambdós individus veuen satisfetes les seves necessitats.

En el punt on es compleix RMS + RMS = RMT, l'individu A pagarà per gaudir del bé públic T, i l'individu B pagarà T*G. Aquesta és la quantitat de bé òptima en total, i la recta RMS + RMS representa la demanda agregada vertical.

La Demanda Vertical i els Preus de Lindahl

Per obtenir la demanda vertical de dos individus amb funcions de demanda pròpies, sumem les quantitats de bé privat per cada preu. Per exemple: 10 unitats per a A a 2€ i 10 unitats per a B a 3€ resulten en 10 unitats a 5€.

Això funciona si el govern és capaç de conèixer les funcions individuals de demanda del bé públic. D'aquesta manera, pot imposar un impost-preu a un individu diferent de l'altre. Aquests s'anomenen preus personalitzats o Preus de Lindahl (els preus Ta i Tb).

Problema: És impossible conèixer les funcions de demanda reals dels individus. Solució: El govern imposa un conjunt d'impostos progressius (com més rics, més paguen).

Per què són necessaris els béns públics?

Béns Excloents i No Excloents

• Excloents: Es pot excloure del consum a qui no pagui. Exemple: una autopista de peatge.
• No excloents: Quan, a un cost raonable, no es pot excloure qui no paga de gaudir del bé. Exemple: l'exèrcit.

Si un bé és no excloent, és impossible que sigui gestionat de forma privada, ja que ningú pagaria a l'empresa i hauria de tancar. Si és excloent, és possible l'explotació privada, però això no garanteix que el mercat sigui eficient.

Béns Purs i Impurs

• Purs: És aquell que és completament no rival; la quantitat d'usuaris pot augmentar fins a l'infinit a un cost marginal zero.
• Impurs: Són aquells que són no rivals fins a un cert punt. Exemple: una carretera pot ser utilitzada per moltes persones fins que s'arriba a la congestió.