La Teoria dels Paradigmes de Thomas Kuhn: Ciència i Revolució
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
La Teoria dels Paradigmes de Thomas Kuhn
Les Limitacions del Falsacionisme
Els crítics del falsacionisme afirmen que la ciència no funciona d’acord amb el model de Karl Popper. Es poden trobar exemples en la història de la ciència d’afirmacions científiques que continuen sent acceptades fins i tot després que un experiment les hagi falsat. Això es deu al fet que, tot i que de vegades hi ha anomalies, això no significa necessàriament que una teoria sigui completament falsa. Un exemple clar és la física newtoniana.
El Concepte de Paradigma
La proposta epistemològica de Thomas Kuhn intenta tenir en compte la manera com la ciència ha anat evolucionant al llarg de la història. Segons Kuhn, el falsacionisme és incapaç d’explicar els grans canvis que s’han produït en les ciències. Per això, Kuhn va introduir el concepte de paradigma científic com a teoria alternativa al falsacionisme.
Segons Kuhn, els científics que treballen en un moment històric determinat comparteixen una mateixa visió del món. Aquesta visió inclou:
- Una perspectiva sobre els problemes que cal investigar.
- Els mètodes que es poden emprar per fer-ho.
- Les idees fonamentals de les quals cal partir.
Ciència Normal i Ciència Revolucionària
Kuhn creu que la major part del temps els científics produeixen coneixement treballant dins d'un paradigma compartit. Aquesta etapa es coneix com a ciència normal.
No obstant això, de vegades es produeixen anomalies per a les quals no és fàcil trobar solucions dins la teoria del paradigma ja establert. En aquests moments, apareixen científics que intenten superar les dificultats sortint-se del paradigma tradicional. Aquests són els moments de ciència revolucionària, en els quals les antigues teories són rebutjades perquè apareixen idees noves que desafien les creences anteriors.
Un exemple clàssic és el canvi de la cosmovisió aristotèlica i el paradigma geocèntric a la teoria heliocèntrica, un clar exemple de revolució científica. Les diferències entre el paradigma nou i l’antic fan que totes dues visions de la realitat s’excloguin mútuament, fins al punt que els partidaris del vell paradigma són incapaços d’entendre les propostes del nou.
En resum, segons Kuhn, la ciència revolucionària apareix quan alguns científics se separen del paradigma establert i proposen una visió diferent, innovadora i incompatible amb la cosmovisió anterior.