Teoria Ecològica i Sistèmica: Entorns i Interacció

Teoria Ecològica

L’ecologia estudia les relacions entre els organismes i els ambients; per tant, l'ecologia es basa en l’anàlisi del funcionament i la interacció de les persones amb els ambients socials: família, amics, escola, feina, barri, associacions, església, etc. Estudia:

• La persona com a entitat dinàmica que es reestructura constantment en funció de l'ambient.
• La interacció d’una persona amb l’ambient de manera bidireccional.
• L’ambient com a entorn immediat, i les interconnexions entre diferents ambients.

Segons la teoria ecològica, els entorns s’estructuren en:

Microsistema

Són elements dels ambients immediats, és la xarxa d’entorns amb els quals la persona interactua clara i definidament: llar, guarderia, escola, feina, família, etc. La qualitat del microsistema depèn de la seva capacitat per recolzar, millorar, afavorir el desenvolupament individual i grupal, i proporcionar un context emocionalment vàlid i prevenir: l’abús, el rebuig, la manca de recursos, l’estrès, etc.

Mesosistema

És la interacció entre dos o més contexts en els quals la persona participa activa i clarament. És la relació entre dos microsistemes. La seva qualitat depèn del tipus de connexions existents:

• Participació en entorns múltiples (xarxa social de primer ordre o directa): quan la persona participa en més d’un entorn.
• Vinculació indirecta (xarxa social de segon ordre): la persona no participa activament en aquests entorns connectats, però hi ha un tercer intermediari que els connecta indirectament.
• Comunicació entre entorns: són els missatges que s’envien d’un entorn a un altre.
• Coneixement entre entorns: és la informació i experiència compartida per diferents entorns.

La xarxa social en el seu conjunt té tres funcions:

1. Oferir una via indirecta per establir comunicacions desitjades en les situacions on no hi ha un vincle directe.
2. Identificar recursos de l'entorn que pot necessitar la persona.
3. Servir de canals de transmissió d’informacions i actituds d’un entorn a un altre.

Exosistema

Són els entorns en els quals la persona no participa directament però que tenen influència clara en la seva situació: l’empresa (com a lloc de treball del pare), el consell escolar (com a agent determinant de l’escola del fill), la TV (com a agent cultural i d’entreteniment), etc. L’exosistema passa a ser microsistema quan propiciem que la persona hi participi directament. La seva qualitat depèn de la pobresa o riquesa del conjunt de microsistemes del subjecte, i el contingut o orientació que tinguin quant a valors, principis, cultura, etc.

Macrosistema

Són els factors ambientals de tipus social, polític, econòmic, religiós que determinen tot l’entorn social en el seu conjunt. Són les grans condicions estructurals de la societat en la qual vivim.

Segons la teoria ecològica ens interessen diversos fenòmens en la interacció dels factors ambientals:

• Tota persona fa moltes transicions ecològiques al llarg de la seva vida.
• Els canvis d’entorn impliquen canvis de rol: l’arribada del primer fill, l’atur, una malaltia, etc.
• Aquestes transicions depenen de canvis biològics i de modificació de l'ambient també.
• Hi ha canvis temporals, duradors i/o permanents: això determinarà la seva incidència.

Teoria Sistèmica

La teoria sistèmica defensa que tot estudi de qualsevol realitat ha de tenir en compte els contexts interactius dels fenòmens. No es pot explicar la realitat mitjançant fragments de causa-efecte.

El Paradigma Sistèmic

• Estudia la realitat i els fenòmens des de la globalitat, prescindeix de les petites unitats fragmentades.
• Entén que el funcionament humà és resultat de la interacció amb l’ambient.
• No existeixen relacions de causa-efecte, sinó relacions circulars (tot afecta a tot).
• Substitueix el tractament individual pel de grup o familiar, ja que l’individu forma part d’un sistema anomenat família.
• No té la finalitat d’interpretar sinó d’entendre les relacions entre els factors que intervenen per propiciar el canvi mitjançant la comunicació.

Es canvien els enfocaments concèntrics: centrats en la persona objecte de la intervenció, pels enfocaments familiars: centrats en el conjunt familiar i les relacions. L’objectiu de la intervenció i dels professionals no és detectar necessitats per oferir recursos per satisfer-les, sinó que entén les dificultats i les necessitats de la persona subjecte de la intervenció com un esdeveniment especial dins la dinàmica i funcionament de la seva família, visió holística. Tota intervenció ha d’enfocar-se a tota la família perquè entre tots ells trobin els recursos per satisfer les seves necessitats.