La Teoria Econòmica de l'Acció Política

Ideologia

Som capaços d'analitzar totes les polítiques públiques d'un partit o govern? Les ideologies tenen molt poc de component històric/transformació i tenen molt de construcció artificial per canalitzar les preferències de la gent i els individus. Les polítiques públiques són una invenció dels polítics per canalitzar els interessos dels ciutadans. Són una creació artificial d'ideologies, que són maneres d'agrupar opinions per tal que els ciutadans tinguin més fàcil escollir.

Ignorància Racional

Un dels pensaments finals de Downs va cap a aquesta idea: que no es sàpiga de política no és una anomalia o qüestió estranya dins del sistema. Degut a que no hi ha informació perfecta i és caòtica, això provoca que la gent prefereixi no informar-se perquè informar-se és molt costós. És una conseqüència eficient de la informació: és racional i lògic ser ignorant perquè costa més del que beneficia.

El sector públic és ineficient, i la conseqüència lògica és que passin les teories que hem vist. Hem de restar poder al sector públic i als polítics i donar més importància a l'empresa privada i a l'economia. Als 70, Thacher i Reagan entren al govern amb les idees de la "nova gestió pública": una assumpció de què els sistemes públics eren ineficients i que el que calia fer era privatitzar-los. Deixar el poder de l'estat (si ho porten els polítics que són egoistes, això fracassa) i traslladar-ho a l'empresa privada, en la qual hi ha competència i s'arribarà millor a l'òptim.

Acció Col·lectiva d'Olson

Una de les branques de la teoria econòmica de l'acció política és l'acció col·lectiva que es basa en la teoria general del comportament coneguda com Teoria de l'Elecció Racional (TER). Olson va basar-se en aquesta teoria per explicar que tot es pot estudiar basant-se en el càlcul del cost-benefici, fins i tot els actors polítics. Com no té una explicació del funcionament de la política a causa de la informació imperfecta que menciona Downs, doncs és impossible basar-la com a Teoria General de la Política (TGP).

Olson explica que la corrupció, l'apatia a la política i la massificació de la informació són els problemes que presenta, per la qual la TER no pot ser TGP, però des del seu punt de vista són reaccions racionals dintre d'una democràcia. L'acció col·lectiva no pot estudiar tot el funcionament de la democràcia (integra), però sí la perspectiva racional dels seus col·lectius i com s'organitzen. La lògica racional de l'acció col·lectiva explica que, pel fet que un grup té interessos comuns, el grup s'organitzarà per lluitar i defensar aquests. Olson diu que s'ha d'analitzar com i quan els individus fan el càlcul de cost-benefici per participar-hi.