La teoria de l'educació en la filosofia platònica

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat se'ns planteja l'educació platònica però què és l'educació? És el necessari per a accedir al vertader coneixement, no obstant això què podem conéixer? Com distingim el conegut de l'imaginat, és a dir, el real del fictici?

DESENVOLUPAMENT

Segons Plató l'educació és el procés que permet que l'home prenga consciència de l'existència d'una altra realitat. Bé, segons aquest filòsof es coneix el que és real, l'immutable, no el que no esdevé i no ocupa espai, i sobretot la idea màxima, la del Bé i la relació que presenta entre les altres idees que al cap i a l'últim són models d'aquesta.

CONSEQÜENTMENT

Arribem a conéixer les idees, això és obvi, però la qüestió és com s'ha d'educar per a accedir a elles i així al coneixement. Perquè clarament menyspreant gradualment els ens sensibles, perquè no són reals i no serveixen per a aprehendre veritablement, sinó per a creences inútils. Així doncs, Plató donarà començament a l'educació consciències simples com la música o gimnàstica per a començar a exercitar el cos i anar allunyant-lo lenta però constantment del concupiscible o apetible.

Després se centrarà en les matemàtiques amb l'única fi de preparar a l'ànima racional en matèria d'abstracció, i així arribar a la dialèctica, ciència de les idees, totalment abstractes i immaterials, a la qual quasi cap estudiant arribarà, per a conéixer la idea del bé.

NO OBSTANT AIXÒ

Es troba un amb el dubte, després d'aquest raonament, de si han de ser tots educats. Plató, sense faltar a les seues propostes no rebutja el dualisme, per això es decanta pel sí i pel no. Principalment havíem d'eixir de la imaginació o menysprear les ombres de la caverna i contemplar el foc, el qual va causar aquestes ombres imaginatives, que només ens proporcionen el benefici del plaer corporal. És per això mateix perquè el primer pas educatiu és el de la música i la gimnàsia, per a dominar els apetits i passions del cos. Superada aquesta primera fase de selecció, accedim a la de les ciències deductives, el poble pla no arribarà a aquesta etapa però si ho farà el filosofe, arribant a adquirir la quasi completa abstracció utilitzant la herramienta de les matemàtiques. L'últim pas serà el de la dialèctica. El matemàtico, no aconseguirà arribar i es quedarà en l'entrada del món de les idees, però si l'aconseguirà el filòsof. Amb això s'aconseguirà que la polis siga justa, bona i que tots siguen educats segons les seues possibilitats. La polis estarà, d'aquesta manera, governada per persones que han vist la idea del bé i poden governar eficaçment.

CONCLUSIÓ

Destacant el que s'ha dit en aquestes parts, es pot afirmar i solucionar els dubtes introductoris que l'educació platònica sent justa, és selectiva, perquè permet que tots siguen educats per a accedir a la fi de la dialèctica, que serà aconseguit tan sols per aquells que aconseguisquen superar les barreres selectives corporals i abstractorias, prevalent d'aquesta manera l'ànima racional, la qual cosa és el just, degut i bo.