La teoria de l'educació de Plató: El camí cap al Bé

Introducció a l'educació platònica

En aquest apartat se'ns planteja l'educació platònica, però què és l'educació? És el necessari per a accedir al vertader coneixement. No obstant això, què podem conèixer? Com distingim el conegut de l'imaginat, és a dir, el real del fictici?

El procés educatiu i la realitat

Segons Plató, l'educació és el procés que permet que l'home prengui consciència de l'existència d'una altra realitat. Segons aquest filòsof, es coneix el que és real, l'immutable, no el que esdevé i ocupa espai, i sobretot la Idea màxima, la del Bé, i la relació que presenta entre les altres idees que, al cap i a l'últim, són models d'aquesta.

Com accedir al coneixement de les idees?

Arribem a conèixer les idees, això és obvi, però la qüestió és com s'ha d'educar per a accedir-hi i, així, al coneixement. Clarament, cal anar menyspreant gradualment els ens sensibles, perquè no són reals i no serveixen per a aprehendre veritablement, sinó per a creences inútils.

Així doncs, Plató donarà començament a l'educació amb disciplines simples com la música o la gimnàstica per a començar a exercitar el cos i anar allunyant-lo lenta però constantment del concupiscible o apetible.

Les matemàtiques i la dialèctica

Després se centrarà en les matemàtiques amb l'única fi de preparar l'ànima racional en matèria d'abstracció, i així arribar a la dialèctica, ciència de les idees, totalment abstractes i immaterials, a la qual quasi cap estudiant arribarà, per a conèixer la Idea del Bé.

La selecció i el dualisme en l'aprenentatge

Es troba un amb el dubte, després d'aquest raonament, de si han de ser tots educats. Plató, sense faltar a les seves propostes, no rebutja el dualisme; per això es decanta pel sí i pel no. Principalment, havíem de sortir de la imaginació o menysprear les ombres de la caverna i contemplar el foc, el qual va causar aquestes ombres imaginatives que només ens proporcionen el benefici del plaer corporal.

És per això mateix que el primer pas educatiu és el de la música i la gimnàstica, per a dominar els apetits i passions del cos. Superada aquesta primera fase de selecció, accedim a la de les ciències deductives. El poble pla no arribarà a aquesta etapa, però sí que ho farà el filòsof, arribant a adquirir la quasi completa abstracció utilitzant l'eina de les matemàtiques.

L'últim pas serà el de la dialèctica. El matemàtic no aconseguirà arribar-hi i es quedarà a l'entrada del món de les idees, però sí que ho aconseguirà el filòsof. Amb això s'aconseguirà que la polis sigui justa, bona i que tots siguin educats segons les seves possibilitats. La polis estarà, d'aquesta manera, governada per persones que han vist la Idea del Bé i poden governar eficaçment.

Conclusió: La justícia a la polis

Destacant el que s'ha dit en aquestes parts, es pot afirmar i solucionar els dubtes introductoris: l'educació platònica, sent justa, és selectiva, perquè permet que tots siguin educats per a accedir a la fi de la dialèctica, que serà aconseguit tan sols per aquells que aconsegueixin superar les barreres selectives corporals i abstractives, prevalent d'aquesta manera l'ànima racional, la qual cosa és el just, degut i bo.