Teoria i Evolució de la Política: Conceptes Clau i Dimensions del Poder
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,7 KB
La Política: Definició, Objectius i Enfocaments
La Política és l'“activitat humana fonamental que persegueix l’interès comú dels membres d’una comunitat”.
Objectius de la Política
- Provisió de béns públics.
- Gestió dels conflictes.
- Regulació de les activitats (externalitats).
La Política com a Gestió del Conflicte Social
La necessitat de convivència, sumada a les diferències i desigualtats socials, condueix a la presa de decisions col·lectives i vinculants.
Enfocaments de l'Estudi de la Política
- Política com a Estructura (Polity): El conjunt de les institucions (les regles del joc).
- Política com a Procés (Politics): L’estudi del comportament polític, amb un enfocament cultural i comportamental (behaviorista).
- Política com a Resultat (Policies): L’estudi de les decisions vinculants o polítiques públiques.
El Sistema Polític segons David Easton
El Sistema Polític (Sist P) es defineix pel flux A → B → C → D:
- Demandes/Conflictes Socials (Inputs): Les necessitats que entren al sistema.
- Decisors Públics: Els actors que processen les demandes.
- Accions i Decisions Col·lectives Vinculants (Outputs): Les polítiques i regulacions resultants.
- Retroalimentació (Feed-back): El procés d'ajustament continu.
El procés de retroalimentació permet un ajustament continu que assegura l'estabilitat del sistema. En cas contrari, la comunitat es desintegra per manca d’autoritat.
El Poder: Concepte i Dimensions
El Poder com a Recurs
En aquest primer cas, parlem de la possessió i administració del poder. La preocupació se centra en com es distribueix el poder (pluralisme/elitisme). Aquesta visió és associada, per exemple, a Marx.
- El Poder no és un recurs en si mateix, sinó la conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos.
El Poder com a Relació
El poder no es posseeix, sinó que s’exerceix en funció de cada situació; és una visió relacional. Hanna Arendt el defineix com un fenomen col·lectiu (de masses).
- Referència: S. Lukes, El poder un enfoque radical.
- Weber: Possibilitat d’obtenir obediència.
- Maquiavel: Enfocament en l'obtenció i manteniment del poder.
Definició Comprensiva de Poder
Integrant les dues perspectives (com a recurs i com a situació), el poder és la “capacitat d’intervenir en la regulació d’un conflicte amb una finalitat concreta”.
Les Tres Formes de Manifestar-se el Poder (S. Lukes)
- Poder Unidimensional: Capacitat d’incidir en un conflicte i aconseguir resultats. (Visió pluralista pel que fa a l’accés dels actors en el conflicte i la capacitat de crear-lo).
- Poder Bidimensional: Capacitat de crear o inhibir un conflicte explícit o latent, amb resultats favorables. (Crítica a la visió massa simplista del pluralisme).
- Poder Tridimensional: Capacitat de convèncer els altres individus o grups que els nostres interessos també són els dels altres. (Visió estructuralista més complexa, lectura Foucault).
Com s'Exerceix el Poder?
La capacitat d’intervenció es manifesta a través de:
- A) La Força o Coacció
- Constrènyer la voluntat d'alguna persona amb accions privatives.
- B) La Influència
- Dos instruments importants són la propaganda i l’organització. És una lògica fonamental en els grups d’interès, tot i la dificultat d’operativitzar i mesurar-la.
- C) L’Autoritat
- Es podria considerar com una mena de capital que posseeix una persona en termes de reputació o prestigi, credibilitat o confiança.
Evolució Històrica del Pensament Polític
1a Etapa: El Món Grec-Romà (S. V a.C. – S. IV d.C.)
El món social hel·lènic es basava en la polis i el zoon politikon (l'animal polític).
- Plató (S. V a.C.): La República, la primera utopia social, un projecte de constitució perfecta (Estat ideal).
- Aristòtil (S. IV a.C.): Política, estudi de les constitucions possibles (Monarquia/Tirania; Aristocràcia/Oligarquia; Politeia/Democràcia) i l'Estat desitjable.
2a Etapa: El Món Medieval (S. IV – S. XV)
L’hegemonia del món cristià. Governats i governants s’havien de sotmetre als imperatius del mandat diví.
- Sant Agustí (S. IV) i Sant Tomàs d’Aquino (S. XIII): Relacionen la política amb la teologia moral i el dret natural.
3a Etapa: Del Renaixement a la Il·lustració
Redescobriment del món clàssic grec-romà i naixement dels primers Estats Absoluts. La seva construcció esdevé objecte d’estudi i reflexió (El Príncep de Maquiavel).
Pensadors de Referència
- Maquiavel (1469-1527): Raó d’Estat.
- Hobbes (1588-1679): Leviatà.
- Locke (1632-1704): Contracte social.
- Montesquieu (1689-1755): Separació de poders.
4a Etapa: De la Revolució Industrial (S. XVIII) fins a finals del S. XIX
Factors que contribueixen a l’estudi de la política:
- Tres Revolucions Liberals: La Gloriosa (Anglaterra, 1653), la Guerra de la Independència (EUA, 1775) i la Revolució Francesa (França, 1789).
- La Revolució Industrial i els canvis socials associats.
- L’afirmació de l’individualisme i la fragmentació de la realitat social.
- Desenvolupament de les ciències naturals (empirisme/positivisme).
- La revitalització de les Universitats europees i nord-americanes.
5a Etapa: De finals del S. XIX fins a l’Actualitat
El Procés d’Institucionalització
Els Inicis (finals del S. XIX):
- École Libre des Sciences Politiques (1871).
- Universitat de Columbia (1890).
- LSE (1895).
En aquest període predomina l’anàlisi jurídica, filosòfica i històrica.
La Consolidació
- Període d’Entreguerres: Escola de Chicago, enfocada en l’estudi empíric del comportament electoral.