Teoria de l'evolució química de la vida i dinàmica terrestre

Teoria de l'evolució química de la vida

Oparin i Haldane van ser els primers científics que van imaginar-se les condicions de la Terra primitiva per a elaborar la primera hipòtesi de l'origen de la vida.

• 4500 m. anys: hi va haver erupcions volcàniques, l'atmosfera primitiva era reductora (CO2, CH4, NH3, H2, H2O).
• 3900 m. anys: va haver la formació de mars i oceans. Els gasos lleugers de l'atmosfera es van difondre en l'aigua de mars i oceans i va originar una “sopa primitiva o prebiòtica”.
• Miller i Urey (1953): simulació química de l'origen de la vida, es van obtenir aminoàcids i àcids nucleics.
• Primers organismes: heteròtrofs. El fet que s'exhaureixi la matèria orgànica provoca l'aparició d'organismes autòtrofs capaços d'aprofitar la matèria inorgànica per generar matèria orgànica. Aquests organismes fotosintètics alliberen oxigen al medi. La reacció de l'oxigen amb l'energia lluminosa de l'atmosfera provoca la formació de la capa d'ozó.

L'evolució de la vida a la Terra

Introducció:

• 4500 m.d'anys: formació de la Terra.
• 3500 m.d'anys: origen cèl·lules procariotes.
• 1400 m.d'anys: origen cèl·lules eucariotes.
• 1000 m.d'anys: atmosfera actual (78% N2, 21% O2 i 0,9% argó).
• 700 m.d'anys: origens éssers pluricel·lulars.
• 500 m.d'anys: origens vertebrats.
• 200 m.d'anys: origens mamífers.
• 4.5 m.d'anys: origens homínids (ardipithecus).
• 150.000 anys: origen homo sapiens.

Evolució biològica

És el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.

• Fixisme: les espècies han sigut immutables des de la seva creació.
• Evolucionisme: les espècies poden canviar i generar-ne d'altres.

Dinàmica terrestre

Existeixen diferents límits de plaques:

• Límits divergents: zones on dues plaques litosfèriques se separen, formen els rift valleys i les dorsals oceàniques.
• Límits convergents: zones on les plaques litosfèriques xoquen. N'hi ha de tres tipus:
  • a) Xoc escorça oceànica amb escorça oceànica: una placa s'enfonsa respecte l'altra i produeix un arc d'illes volcàniques sobre la placa no enfonsada.
  • b) Xoc escorça oceànica amb escorça continental: la zona d'escorça oceànica s'enfonsa respecte l'escorça continental, forma una serralada d'origen volcànic a prop del mar. Ex: serralada dels Andes.
  • c) Xoc d'escorça continental amb escorça continental: cap de les escorces s'enfonsa respecte l'altra, es produeix una gran serralada al mig d'un continent. Ex: serralada de l'Himàlaia.
• Límits transformants: zona on les plaques litosfèriques llisquen lateralment, són zones d'alta sismicitat. Ex: falla de Sant Andreu.

La dinàmica terrestre

Alfred Wegener (1915) va proposar la teoria de la deriva continental, que deia que fa 200 milions d'anys els continents estaven units en un sol i es van començar a separar.

Proves: geogràfiques, evolucions biològiques i bioclimàtiques.

El planeta viu

Des dels bacteris als humans.

L'origen de la vida

Les primeres formes de vida van aparèixer fa 3900-3500 milions d'anys.

Teories sobre l'origen de la vida:

• Origen diví.
• Generació espontània (S.VI-XIX).
• Panspèrmia còsmica: parla d'unes “llavors de vida” que volten per l'univers.
• Evolució química de la vida.

Francesco Redi (1668) va ser el primer en desmentir la teoria de la generació espontània. Pasteur (1861) va acabar de demostrar que els organismes no es formaven per generació espontània.