Teoria General del Delicte i Acció Penal: Conceptes Clau

Teoria General del Delicte: Concepte i Tipicitat

El Concepte de Delicte

Des d'un punt de vista jurídic, el delicte és tota conducta que el legislador sanciona amb una pena. Això és una conseqüència directa del principi de legalitat, contingut als articles 1 i 2 del Codi Penal i 25.1 de la Constitució, que impedeix considerar com a delicte qualsevol conducta que no hagi estat determinada prèviament per una llei penal.

La Tipicitat en el Dret Penal

Tipicitat i Tipus Penal

La tipicitat és l'adequació del fet comès a la descripció que d'aquest fet es fa a la llei penal. Per imperatiu del principi de legalitat, tan sols els fets tipificats a la llei penal com a delictes poden ser considerats com a tals. Cap fet, per antijurídic que sigui, pot arribar a la categoria de delicte si, al mateix temps, no és típic, és a dir, si no correspon a la descripció continguda en la norma penal.

Funcions del Tipus Penal

El tipus o la norma penal té les següents funcions essencials:

• Funció seleccionadora: El legislador selecciona els comportaments humans més rellevants que ataquen contra un bé jurídic i els sanciona amb una pena.
• Funció de garantia: Únicament els comportaments que podem subsumir dins d'aquesta norma són els que podem sancionar penalment. Està vinculada a la garantia de la seguretat jurídica.
• Funció motivadora general: El legislador indica als ciutadans quins comportaments estan prohibits i espera que, amb la pena, s'abstinguin de realitzar la conducta prohibida. (Aquesta funció pot tenir dues lectures o interpretacions).
• Funció indiciària: Quan una conducta és típica, és un indici que és una conducta antijurídica i també una conducta culpable.

La Teoria de l'Acció Penal: Comportament Humà Rellevant

La teoria de l'acció aborda el comportament humà penalment rellevant (tipus objectiu 1), incloent els subjectes de l'acció típica, les accions de les persones jurídiques i l'actuar en nom d'un altre. Es distingeix entre el significat estricte d'acció i l'absència d'acció. Així mateix, s'analitza la relació entre acció i resultat (tipus objectiu 2), la relació de causalitat, la imputació objectiva i la infracció del deure objectiu de compte.

Concepte d'Acció en Sentit Estricte

La definició d'acció en sentit estricte seria el comportament depenent de la voluntat humana, de manera que únicament l'acte voluntari és penalment rellevant. La voluntat implica sempre una finalitat o objecte determinat. Quan es fa referència a l'acció com aquella que depèn de la voluntat del subjecte, es poden diferenciar dues fases clares:

• Fase interna: Succeeix en l'esfera del pensament de l'autor. Aquest es proposa anticipadament la realització d'una fita. Per dur a terme aquesta fita, se seleccionen els mitjans necessaris per a realitzar-la, establint el que es vol aconseguir. En aquesta fase interna també s'han de plantejar els efectes concomitants que van units als mitjans elegits i a la consecució de la fita que es proposa. La consideració d'aquests efectes concomitants pot fer que el subjecte es replantegi la realització de la fita.
• Fase externa: Una vegada proposada la fita, seleccionats els mitjans per a la seva realització i ponderats els efectes concomitants, l'autor procedeix a materialitzar-la al món extern, posant-la en pràctica conforme a un pla. Aquest procés causal, dominat per la finalitat, procura arribar a la meta proposada. En aquesta fase s'entra a valorar la figura de la consumació del delicte, la punibilitat, etc.