Teoria de les Idees de Locke: Empirisme i Crítica a Plató

Les idees són elements bàsics del coneixement. Són l'origen, el fonament i la limitació dels nostres coneixements. En la limitació idealista tenim la ment activa i la passiva, i les idees simples i complexes. La ment, en principi, és buida: les idees simples són captades pels sentits i després la ment crea idees complexes. No pot explicar-nos com arriben a la ment, la seva naturalesa, la relació... Hi ha dos estats de la ment: el passiu de la consciència (recepció de les idees simples, el subjecte no aporta res) i l'estat actiu de la consciència (davant les idees complexes, no tot el coneixement deriva de l'experiència). Gràcies a l'enteniment obtenim idees complexes. A partir d'aquesta matèria primera constituïda per percepcions simples es produeixen les idees per combinatòria que fan representacions de les coses. L'enteniment no pot inventar o idear una idea simple. L'empirisme en Locke es redueix a afirmar que no hi ha més objectes de coneixement que els que ens construïm amb elements adquirits en l'experiència.

És absurd dir que l'enteniment conegui i desconegui la mateixa cosa al mateix temps. També és absurd parlar d'una capacitat que en alguns casos no pot exercitar-se. Si algú té capacitats és perquè o les exercita en el moment o les ha exercitat algun cop. Si l'enteniment evoluciona és perquè exercita aquest contacte continu amb l'entorn. El reconeixement d'una veritat oblidada significa que en algun moment la vam adquirir, però no la vam comprendre.

Els elements bàsics sobre els quals estan constituïdes les idees generals són les idees particulars. Aquests dos principis són veritats que apareixen en últim lloc. Si fos cert, les veritats innates serien les primeres que es pensessin.

L'existència d'infractors desmenteix les raons de l'intel·lectualisme moral com a fonament de l'existència de regles morals innates: l'infractor es justifica en la ignorància de la llei, en què la llei pot ser qüestionable i que aquest busca la possibilitat d'eliminar la vigilància per satisfer desitjos. L'experiència demostra que no hi ha una influència constant entre regles morals i comportament. La por al càstig és la millor manera d'assegurar la conformitat. Les regles ètiques no expressen veritats sinó manaments.

Tot el material de l'enteniment prové de la sensació i la reflexió. No posseeix idees innates ni és capaç d'inventar idees. Els sentits transmeten a la ment idees simples. Hi ha tres tipus d'idees simples:

• Les que procedeixen d'un sol sentit.
• Les que procedeixen de diferents sentits.
• Les provinents de la reflexió.