Teoria de les Idees de Plató: Coneixement, Ànima i Política

Teoria de les Idees de Plató

Nivells de Coneixement

En els nivells inferiors hi ha la conjectura i la creença. En el nivell del coneixement racional, hi ha el coneixement discursiu, i finalment, la intel·ligència. Aquest darrer tipus de coneixement contempla les idees i analitza tot el contingut conceptual que contenen. Un record nostàlgic apareix quan veiem objectes que s’assemblen a les idees pures que vam conèixer a l’altre món. L’amor platònic és l’anhel de l’ànima d'allò etern, ideal i perfecte, i és també l’aspiració de l’autèntic filòsof vers el coneixement vertader i essencial.

El Món Sensible

L’autèntica realitat, objecte de coneixement, és el món intel·ligible de les formes. El món sensible, mudable i contingent, és objecte tan sols dels sentits, per tant, segons Plató, no es pot esperar de la cosmologia res més que un discurs (mythos) probable o versemblant. Com que l’objecte és ara variable i fugisser, el seu coneixement també serà aproximat, de manera que sobre això convé que acceptem el relat probable i no busquem més enllà.

La Concepció de l'Ànima

Si tenim coneixement de les idees és perquè l’ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les pogué contemplar. Així, l’ànima és d’origen diví i, per culpa d’alguna falta o pecat, fou condemnada a viure en un cos mortal. Amb la mort del cos arriba l’alliberació de l’ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna; si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal.

Immortalitat de l'Ànima

Sòcrates diu que la vida del filòsof és una permanent preparació per a la mort i Plató afirma que l’ànima és immortal: d’aquí ve la tranquil·litat que Sòcrates mostra en el Fedó.

Les Parts de l'Ànima

La partició de l’ànima en tres parts és el resultat del reconeixement de conflictes, de lluites entre forces contràries que operen a l’interior de l’individu. Si s’adopta una concepció unitària de l’ànima, llavors no poden explicar-se aquesta classe de problemes. Per a Plató no és possible que una mateixa realitat experimenti coses contràries al mateix temps. Així, doncs, l’ànima humana no és simple sinó complexa.

L'Ànima

Està dividida en tres parts:

• Part racional: la funció de la qual és conèixer (és immortal i està situada al cap).
• Part irascible: representa la força de voluntat (se situa al tòrax i el cor és el seu òrgan).
• Part concupiscible: és la causa dels desigs corporals (està situada en el ventre, on resideixen els desigs més baixos.

Segons Plató, la psicologia està subordinada a l’ètica i la política, en el sentit que l’important és que la part racional de l’ànima governi i domini les altres dues parts, de la mateixa manera que la part racional de la societat ha de dirigir el rumb de l’Estat.

L'Ètica i la Política de Plató

La filosofia de Plató volia implantar la justícia tant en la vida pública com en la vida privada. En la concepció política platònica es pot veure la permanent influència de la teoria de les idees. Només qui hagi conegut el món intel·ligible de les formes i hagi contemplat la idea de Bé, només qui tingui el saber, podrà aplicar-lo a l’ordre polític i governar amb justícia.

Les Classes Socials

Plató les divideix en tres:

• Filòsofs-reis: són els que estan cridats a dirigir els assumptes de la ciutat.
• Guardians: la seva missió és defensar l’Estat de tots els seus enemics.
• Artesans: han de produir tot allò que necessita la polis per a la seva supervivència.

Cadascú realitza la funció per a la qual està més preparat i això redunda en benefici de tots els habitants de l’Estat.