Teoria de les Idees de Plató: Metafísica i Coneixement

Teoria de les Idees de Plató

1. Metafísica

Per explicar la realitat, no és suficient referir-se a causes materials o físiques, sinó que cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (que existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees.

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons:

• El món perfecte i perenne de les idees, que constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible).
• El món imperfecte i canviant de les coses, marcat per l'aparença (món físic/sensible).

Segons Plató, quan observem el món que ens envolta, veiem la temporalitat (les coses que canvien), però quan observem amb els ulls de la ment, contemplem el món intel·ligible i veiem l'essència de les coses (la seva idea). Les idees són les essències de les coses (allò que fa que una cosa sigui el que és; el conjunt indivisible de qualitats fonamentals que caracteritzen una cosa).

Característiques de les Idees:

• Són generals i universals.
• Existeixen per si mateixes (són entitats immaterials que formen un món a part del físic).
• Són realitats absolutes (són independents, no tenen causa).
• Existeixen independentment de les coses físiques, a mode d'entitats abstractes.
• També existeixen independentment de qui les pensa (les idees de Plató no són continguts mentals que té el subjecte, sinó que són entitats extramentals).
• Són eternes (sempre han existit i sempre existiran tal com són, sense patir cap modificació, per tant, són immutables, no poden deixar de ser com són).
• Són éssers intel·ligibles (només poden ser conegudes a través de la ment quan aquesta treballa al marge dels sentits).
• Són principis o causes del coneixement.
• S'ordenen jeràrquicament: idea de Bé o Bellesa, gèneres superiors d'idees (pluralitat, canvi...), valors i virtuts, conceptes matemàtics i idees de coses materials.

La teoria de les idees té dos vessants: el lògic i el metafísic. El vessant lògic identifica les idees amb els conceptes generals (jo puc collir una pluralitat de flors, però el concepte "flor" és únic). I el vessant metafísic és el que constitueix la part més "platònica" de la teoria (afirma l'existència real de la flor ideal, perfecta i immutable, com una entitat que habita fora de la nostra ment).

Existeix una relació entre les idees i les coses. En la presència de qualsevol cosa material, hi ha sempre una dualitat: els trets particulars i canviants de la cosa (allò sensible) i allò fix que ens permet dir quina mena de cosa és (la idea). S'estableix, per tant, la distinció entre la mera opinió (adreçada a l'aparença sensible) i el saber (que s'adreça a la idea).

2. Teoria del Coneixement

El mite de la caverna és una al·legoria de la teoria de les idees i, alhora, un retrat antropològic de la condició humana. L'home encadenat simbolitza la condició humana inicial, ignorant. El món de la caverna és el món de les coses, mentre que el de fora és el món intel·ligible. I el camí de sortida representa el procés de coneixement. El coneixement és una activitat pròpia de l'ànima. Conèixer és recordar. El coneixement és una forma de record (anamnesi), un reviure d'allò que l'ànima ja havia contemplat abans de caure en el cos, doncs les ànimes, de normal, habiten en el món de les idees.

Segons Plató, el coneixement consisteix en l'elevació de l'ànima des de la visió sensible fins a la visió intel·lectual. Inicialment, partim de les sensacions, que ens permetran obtenir un coneixement de la realitat física que ens envolta. Ara bé, el filòsof, una vegada ha trobat el camí a través de la percepció sensible, ignorarà al màxim el cos, en la mesura del possible, per alliberar l'ànima i deixar-la elevar per damunt del món dels sentits, recuperant així el coneixement de les formes perfectes, és a dir, de l'autèntic coneixement.

Nivells de Coneixement:

• Opinió (doxa): coneixement propi del món sensible. Es basa en l'experiència i la sensibilitat.
  • Imaginació (eikasia): la forma més baixa de la percepció sensible; s'encarrega de captar imatges a través dels sentits.
  • Creença: té a veure amb les nostres conviccions sobre el món que ens envolta. Mira de buscar les raons de les coses. És elaborada a partir de l'experiència sensible quotidiana.
• Ciència (episteme): coneixement del que és permanent, de les essències. És l'autèntic saber.
  • Pensament discursiu (dianoia): el raonament propi de la geometria i l'aritmètica. Aquest és ja una modalitat de la ciència, però es troba limitada perquè, encara que treballa amb entitats ideals (els conceptes matemàtics), els matemàtics no reflexionen sobre la naturalesa d'aquestes entitats.