Teoria de Piaget sobre el desenvolupament humà

Piaget: Relació amb el món físic

Pretenia saber què és el coneixement i com hi arriba l'ésser humà. Volia esbrinar de quina manera l'humà passa d'un coneixement intuïtiu i vàlid a un coneixement científic, més vàlid. La teoria de Piaget va més enllà i pretén ser una teoria general sobre el desenvolupament humà. Aquesta explica tot el desenvolupament a partir del cognitiu. Considera que coneixement i afectivitat estan lligats entre ells, de manera que l'afectivitat i les emocions no poden modificar directament les estructures del coneixement. Les emocions afecten a les estructures del coneixement i contribueixen a adquirir-lo. Per adaptar-se, l'ésser humà ha d'actuar, ja que conèixer la realitat no és copiar-la exactament tal com és, sinó que el coneixement és una construcció interna de la realitat que fa cada individu a partir de les seves interaccions amb el medi en què viu. El coneixement com a forma d'adaptació està constituït per un doble procés d'assimilació i acomodació: Assimilació: integrar/incorporar nous esquemes de coneixement. Acomodació: reorganitzar els esquemes mentals. Aquests dos processos no necessàriament s'han de donar l'un després de l'altre.

El punt de partida del nounat són els reflexos (conductes innates i senzilles que li permeten acostar-se i manipular el seu entorn).

D'aquesta manera pot anar assimilant la informació nova que rep i la pot acomodar per elaborar esquemes de coneixement nous quan calgui. Quan la informació rebuda discrepa de la informació que té la persona, es produeix un conflicte o desequilibri i per resoldre-ho, es modifiquen els esquemes de coneixement.

Piaget divideix el desenvolupament infantil en 4 etapes: Estadi sensoriomotor (0-2 anys): gran desenvolupament mental. Coneix el món que l'envolta mitjançant els àmbits sensorial i motor. Estadi preoperacional (2-6 anys): els seus raonaments continuen sent intuïtius, però ja pot fer representacions. Són propis d'aquest estadi el llenguatge, el pensament simbòlic, la imitació de conductes i el egocentrisme (impossibilitat intel·lectual de posar-se al lloc de l'altre). Gran curiositat cap a tot; edat dels perquès. Estadi de les operacions concretes (7-11 anys): comença a utilitzar la lògica per interpretar i resoldre qüestions detallades. Encara no és capaç d'imaginar situacions abstractes o hipotètiques. Estadi de les operacions formals (a partir dels 12 anys): manera de pensar i conèixer pròpia del treball científic: es tracta d'un pensament hipotètic, lògic i abstracte.

Un bon desenvolupament afectiu modula les dificultats que hi pugui haver en altres àrees del desenvolupament, especialment en l'àrea intel·lectual. Aquestes dificultats es minimitzen o augmenten segons com s'estigui desenvolupant emocionalment l'infant.