Teoria Política: Plató, Filosofia Hel·lenística i Aristòtil

1.- Política = Teoria Política

Plató dissenya el govern ideal agrupant ètica i política, ja que considera que han d’anar junts, on han de governar els filòsofs (filòsof rei), ja que creu que són qui tenen el màxim grau de coneixement. El lloc que ocupi cadascú a la societat serà determinat per l’ànima de cadascú, però a més, no serà injust perquè és el que t’ha tocat per naturalesa. En conclusió, la crítica que se li pot fer a Plató és que per una part té raó, però falla en l’intel·lectualisme moral ja que ningú està d’acord en el lloc on està. D’altra banda, no és veritat que tothom serveixi per a certes activitats o no et faci feliç el lloc que ocupes. Per tant, podríem dir que la teoria política de Plató era massa optimista, la qual es va quedar en una utopia.

Filosofia Hel·lenística: (323 a.C - 31 a.C)

• Cínics: Destacà Antístenes, que tingué com a deixeble a Diògenes. Estan caracteritzats per mostrar menyspreu per tota mena de convenció social i pels béns materials, comportant-se amb impudícia ja que creien que la gent estava dominada per la hipocresia imposada per aquestes convencions socials.
• Escèptics: Destacà Pirró d’Elis. Defensa que no podem estar segurs de res, per tant, el més recomanable és suspendre el judici (epojé).
• Epicurisme: Destacà Epicur de Samos. L’epicurisme es basa en l’ètica material hedonista, és a dir, que s’identifica la felicitat amb el gaudi dels plaers. Per aconseguir aquesta ètica material ens dona els 4 tetrafàrmacs: dolors fàcils d’evitar, el bé és fàcil d’aconseguir, els déus no fan por ja que no intervenen en el món, no s’ha de tenir por a la mort. Pel que fa als plaers, els divideix en dinàmics (s’han d’evitar perquè són destructius) i catastemàtics (són equilibrats i els hem de buscar).
• Estoïcisme: Destacà Zenó. Crea l’escola Stoa. Les seves idees es basen en: creure en el destí i en “abstine et sustine” (domina’t i aguanta).

Aristòtil

La importància d’Aristòtil és deguda al fet que dona nom a pràcticament totes les ciències que coneixem avui dia. Pel que fa a la metafísica, Aristòtil la forma mitjançant l’ontologia i la física primera. Així doncs, mentre que Plató considera el dualisme ontològic, Aristòtil considera que cada individu porta inclòs en si el mateix principi que l’estructura, per tant, defensarà l’hilemorfisme (tot el que existeix, existeix perquè porta integrada la idea).

Pel que fa a la teoria de l’acte i de la potència, Aristòtil pensa que el món físic i la realitat/substància que no canvia, existeixen però no separats. Considera que hi ha dos mecanismes del canvi, que actuen en la realitat per explicar l’acte: la potència (no s’ha arribat però és possible que hi arribem) i l’acte (s’ha arribat i s’ha acabat, per tant, som). En conclusió, creurà que tot el que existeix té una finalitat (teleologisme), és a dir, ens parla de la física o de les quatre causes que expliquen el canvi en física (c. Material, c. Formal, c. Eficient i c. Final).

Cal parlar de l’antropologia. Va defensar una tripartició de l’ànima, però de forma més científica. En primer lloc, tindríem la vegetativa (bàsiques). En segon lloc, la sensitiva (animals). I en tercer lloc, la racional (home).

Ètica: és eudemonista, és a dir, tothom busca la felicitat, que s’aconsegueix mitjançant la virtut (ètiques i dianoètiques).

Política: va defensar el govern de les classes mitjanes. Serà antidemòcrata com Plató i és aristocràtic, cosa que Plató no estava d’acord. Creu que la Monarquia deriva en tirania i la democràcia en demagògia.