Teoria psicoanalítica de la personalitat: Freud i l'inconscient

Teoria psicoanalítica de la personalitat

Personalitat, temperament i caràcter

La personalitat fa referència a les característiques pròpies d'un individu que el distingeixen de la resta. No es tracta d'una qüestió quantitativa, sinó que cada individu té la seva pròpia personalitat.

• Temperament: Constituït per l'herència rebuda, és difícil de canviar o modificar. Inclou el substrat neurològic, endocrí i bioquímic. Hipocrates distingia entre quatre temperaments: malenconiós, colèric, flegmàtic i sanguini.
• Caràcter: Format pels hàbits de comportament adquirits durant la vida. Es considera l'adherència de la persona als valors i els costums de la societat.
• Personalitat: Conjunt de les qualitats biològiques i psíquiques, la conjunció del temperament i el caràcter d'un individu. Representa un patró incorporat de processos cognitius, afectius i conductuals, que persisteixen per llargs períodes i són relativament resistents a l'extinció.

Les teories psicològiques de la personalitat tracten d'explicar com s'origina i es desenvolupa, així com les tècniques que es poden emprar per a modificar alguns trets.

Teoria de la psicoanàlisi (Freud)

Sigmund Freud, conegut com el pare de la psicoanàlisi, va plantejar que les nostres conductes tenen el seu origen en el passat, tant el viscut conscientment com l'inconscient, i va destacar la importància de la sexualitat, un tema controvertit en la seva època. La seva influència en les teories posteriors ha estat notable.

Freud va començar els seus descobriments quan va acudir a cursos de Charcot a l'hospital de Salpêtrière i va aprendre les tècniques de curació de la histèria utilitzant la hipnosi. Juntament amb Breuer, va publicar El mecanisme psíquic dels fenòmens histèrics, basat en el cas d'Anna O., una pacient amb paràlisi histèrica d'un braç. Sota hipnosi, es va posar de manifest que la paràlisi estava relacionada amb una experiència passada. Quan va recordar el somni que havia provocat la paràlisi, va recuperar la mobilitat del braç.

El treball amb Breuer va permetre a Freud descobrir que hi ha processos inconscients que provoquen símptomes histèrics. Posteriorment, es va separar de Breuer i va emprar mètodes de relaxació i l'associació lliure de pensaments. D'aquesta manera, va descobrir l'existència de l'inconscient i la seva influència en la conducta humana.