Teories de l'Aprenentatge: Descobriment, Significatiu i Funcions Cognitives
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,42 KB
Teories de l'Aprenentatge i Funcions Cognitives
Aprenentatge per Descobriment
Bruner elabora aquesta teoria, postulant que els infants han de construir el seu coneixement a través del descobriment dels continguts. Afirma que la informació obtinguda són les estructures que es van formant a través del procés d'aprenentatge.
Aprenentatge Significatiu
Ausubel considera que l'aprenentatge per descobriment és molt important en l'adquisició dels primers conceptes, però a mesura que s'entra en els continguts escolars, l'aprenentatge per recepció és la principal font de coneixement. Es fomenta la incorporació de nous continguts de manera significativa a l'estructura cognitiva de l'alumne, tot relacionant-los amb els que ja posseeix.
Funcions Cognitives
Són aquelles que permeten la realització d'activitats a través de les quals es mostren les diferents capacitats o habilitats intel·lectuals que es posseeixen. Dues funcions:
- Funcions cognitives bàsiques: També són pròpies dels animals. Es pot considerar la memòria, amb els corresponents processos d'adquisició, emmagatzematge i recuperació.
- Funcions superiors: Pròpies dels éssers humans, com el pensament.
La Memòria
Es pot definir com la capacitat per evocar persones, animals o objectes absents i esdeveniments passats. Constituïda per:
- Procés d'adquisició: Procés d'entrada de la informació. A través dels sentits s'experimenta una ingent quantitat d'estímuls sensorials. L'atenció i la percepció permeten que només una part d'aquests estímuls penetrin en el procés d'emmagatzematge.
- L'atenció: Concentració de la ment sobre alguna cosa o activitat que es realitza en un moment determinat. Es divideix en:
- Atenció voluntària: És aquella que es dirigeix intencionadament cap a un determinat objecte o situació.
- Atenció involuntària: És la que es dirigeix cap a un objecte o situació sense que hi hagi un propòsit.
- La percepció: Es pot plantejar com una trobada a mig camí entre les qualitats atraients que emanen de l'objecte i la predisposició de l'atenció del subjecte cap a l'objecte estimulant.
- L'atenció: Concentració de la ment sobre alguna cosa o activitat que es realitza en un moment determinat. Es divideix en:
- Procés d'emmagatzematge: Es diferencien tres nivells amb l'objectiu de conservar la informació en un lloc segur i poder-la recuperar i fer servir en qualsevol altre moment:
- Emmagatzematge d'informació sensorial (SIS): En aquest nivell es pot retenir una gran quantitat d'informació sensorial però per poc temps. Es mostra que només una petita part dels estímuls visuals percebuts per una persona passa del SIS al següent nivell (STM).
- Memòria a curt termini (STM): Posseeix una capacitat més limitada que l'anterior, però està en condicions de retenir la informació durant més temps.
- Memòria a llarg termini (LTM): Es pot conservar informació durant llargs períodes de temps. Normalment es conserven d'una manera estructurada i organitzada. Això significa que el nivell i la qualitat de l'emmagatzematge o de la conservació de la informació depèn del nombre de connexions neuronals que es produeixen en el temps.
- Procés de recuperació: És l'extracció de continguts concrets d'informació emmagatzemada. Hi ha dues maneres de recuperar-la:
- El reconeixement: Consisteix en el retrobament d'algun element percebut anteriorment.
- L'evocació: Es recupera alguna cosa que físicament no és present. Perquè hi hagi evocació és necessari que l'individu tingui la capacitat de representació, és a dir, un cert grau de simbolització.
El Pensament
És la capacitat d'ordenar i coordinar els processos de la memòria a fi d'exercir les seves pròpies funcions (solucionar problemes, raonar i crear)
- Solució de problemes:
- Tipus de problemes:
- Concrets: Es resolen actuant directament sobre els objectes.
- Abstractes: Es resolen mentalment a través de representacions i sense necessitat d'actuar directament sobre els objectes.
- Estratègies de resolució de problemes:
- Assaig i error: Realitzar temptejos fins a arribar a la solució.
- Organització de les dades: Ordenar i analitzar els diversos elements dels problemes i després de comprendre'l trobar la solució.
- Tipus de problemes:
- El raonament: És una funció del pensament que partint d'una informació prèvia infereix o dedueix una conclusió aplicant unes regles.
- Raonament inductiu: A partir de l'observació de casos particulars s'intenten obtenir un principi general.
- Raonament deductiu: A partir d'un principi general s'intenten inferir casos particulars.
- La creativitat: És la capacitat d'observar coses amb un nou enfocament, de reconèixer problemes que altres no veuen o de proporcionar solucions noves i efectives a molts problemes. Dos tipus de pensament:
- Pensament convergent: És aquell que es dirigeix a trobar una solució convencional, convenient i apropiada a un problema.
- Pensament divergent: És el pensament creatiu, la destresa per descobrir respostes o solucions originals per a un problema.
La Intel·ligència Sensoriomotriu
Assimilació i Adaptació
Els esquemes es poden definir com les pautes d'accions diferenciables, repetibles, generalitzables i millorables. Els objectes de l'exterior s'incorporen (assimilació) a l'estructura mental a través dels sentits i a través de les accions que el nadó aplica sobre els objectes o les situacions. L'infant també va modificant els seus esquemes i adequant-los a nous objectes i situacions (acomodació). Piaget reconeix tres classes d'assimilacions:
- Reproductora: És aquella en què l'infant repeteix una vegada i una altra una acció segons un esquema d'acció precís.
- De reconeixement: És aquella en què l'infant practica un esquema obtingut en l'assimilació precedent sobre l'objecte conegut.
- Generalitzada: És aquella en què l'infant practica l'esquema conegut sobre objectes nous, descobreix que el seu esquema no està adaptat i ha de recórrer a l'acomodació.
Subestadi de la intel·ligència sensoriomotriu
a) Subestadi 1 (de 0 a 1 mes):