Teories Biològiques: Fixisme, Creacionisme i Evolucionisme
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Fixisme: Ciència Antiga i Aristòtil
El fixisme, associat a la ciència antiga i a Aristòtil, es basa en la classificació dels animals en espècies que han existit des de sempre. Aquesta afirmació està determinada per:
- La idea que l'univers és etern.
- La concepció cíclica del temps.
Segons aquesta teoria, els fills són essencialment iguals als pares, l'espècie com a tal roman invariable, i les espècies són inalterables. Aristòtil també es recolza en la idea de la generació espontània.
Creacionisme: Ciència fins a la Modernitat
Les espècies no existeixen des de sempre, sinó que tenen un origen determinat i situat en el temps: el moment de la Creació. Déu crea les diferents espècies, les quals adopten un nombre fix determinat pel creador.
Aquest és un model d'explicació mític basat en la revelació i parteix de la interpretació del primer llibre de la Bíblia: el Gènesi.
La Taxonomia i la Ciència Moderna
Tot i que Aristòtil i Teofrast ja havien fet algunes classificacions d'espècies animals i vegetals, les classificacions taxonòmiques de caràcter morfològic no es van formalitzar fins al segle XVIII, amb figures clau com Linné i Cuvier.
Teories Evolucionistes
Teoria de l'Adaptació (Lamarckisme)
Segons Lamarck, la Natura és un tot continu en la qual la vida sorgeix per generació espontània. El mecanisme fonamental és la necessitat que tenen els organismes d'adaptar-se al medi en el qual es mouen mitjançant el desenvolupament dels òrgans adequats.
Aquesta teoria es basa en dues lleis principals:
- Llei de l'ús i el desús dels òrgans.
- Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits.
Teoria de la Selecció Natural (Darwinisme)
Les espècies deriven les unes de les altres per la selecció natural. L'ésser humà també és resultat d'aquest procés evolutiu, que s'explica mitjançant:
- La lluita per l'existència.
- La supervivència del més apte.
Evolucionisme Cristià (Chardin)
Al segle XX, Chardin va intentar conciliar les teories evolucionistes amb el cristianisme. Parteix de la Creació i dota l'evolucionisme d'una intencionalitat o sentit, que és l'aparició de l'ésser humà.
Teoria Sintètica de l'Evolució (Neodarwinisme)
Desenvolupada per figures com Theodor Dobzhansky, Mayr i Simpson, aquesta teoria fa una síntesi de les teories de Darwin i la genètica moderna. Explica el procés evolutiu per mitjà de:
- La variabilitat genètica.
- La selecció natural.
- L'aïllament entre les espècies.