Teories Clau de l'Aprenentatge i Control Motor: Una Visió General

Introducció al Control Motor: Bucles Oberts i Tancats

En el control motor, quan es realitza un bucle obert, es capta la màxima informació al principi, ja que un cop s'executa l'acció, no es pot modificar res. En canvi, en els bucles tancats, no cal proporcionar tant feedforward, ja que l'input inicial no és tan crític, permetent ajustos durant l'execució.

Visió General de les Teories del Comportament Motor

Existeixen diverses teories sobre el comportament motor, algunes amb un enfocament més neuronal (biològiques) i d'altres més comportamental. Actualment, s'està intentant fusionar aquestes dues perspectives per aconseguir una explicació més global i integradora.

Un aspecte comú en el desenvolupament motor és que, com a éssers humans que vivim en contextos similars, les habilitats solen aparèixer de manera comparable.

Teories Neuromaduracionals (Anys 30-50)

Arnold Gesell: El Rellotge Intern del Desenvolupament

Aquestes teories postulen que el nostre comportament motor es desenvolupa gràcies a un "rellotge intern". A mesura que el sistema nerviós madura, apareixen progressivament les habilitats motores.

• Les habilitats depenen directament del sistema nerviós i la seva evolució. A mesura que es madura, augmenta la capacitat d'aprendre coses noves.
• Els infants, per exemple, tenen una major plasticitat neuronal, on les connexions sinàptiques es reforcen amb l'ús o desapareixen si no s'utilitzen.
• Per tant, el sistema nerviós central (SNC) és considerat el factor més important per a l'adquisició d'habilitats.

Teoria Descriptiva (Anys 50)

Durant aquesta època, l'objectiu principal era recopilar una gran quantitat de dades per poder descriure el comportament motor. Es van desenvolupar nombrosos tests que, tot i no explicar les causes, permetien avaluar i classificar el rendiment (bé, malament, amb nota). La importància residia en l'adquisició de dades a través d'aquests instruments.

Teories del Processament de la Informació (Anys 60-80)

Richard Schmidt i el Model Percepció-Decisió-Acció

El màxim exponent d'aquestes teories va ser Richard Schmidt, qui es basava en la idea que els aprenentatges motors eren lineals. Per aprendre una habilitat, calia seguir una seqüència: percebre la informació, decidir l'acció a realitzar i, finalment, executar-la.

• Després de l'execució, mitjançant el procés de feedback, es comparaven els resultats obtinguts amb l'objectiu mentalment desitjat, identificant així els errors.
• L'aprenentatge es fonamentava en la reducció progressiva d'aquests errors.
• Segons aquesta teoria, en el nostre cervell es creen programes motors per a cada habilitat. Aquests programes es basen en els vincles estímul-resposta i aquesta va ser la primera teoria a integrar explícitament el concepte de feedback.
• A més, integrava la memòria per emmagatzemar els programes motors i considerava aspectes atencionals.

Components per a la Correcció d'Errors

Quan es realitza una acció, es tenen en compte una sèrie de components per corregir els errors a través del feedback, la qual cosa és de gran utilitat per als educadors:

• Velocitat i força utilitzades.
• Posició del cos durant el moviment.
• Sensacions percebudes (conseqüències neuronals).
• Èxit del moviment o consecució de l'objectiu.