Teories Clau: Big Bang, Sistema Solar, Tectònica, Relativitat

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,81 KB

Teoria del Big Bang

Segons aquesta teoria, l'univers es va originar a partir d'una gran explosió que va projectar tota l'energia i la matèria existents. Einstein, el 1917, va fer aportacions rellevants a la cosmologia.

Fets experimentals que recolzen la teoria del Big Bang:

  • La proporció d'hidrogen (H) i d'heli (He) a l'univers.
  • El descobriment de la radiació de fons de microones.
  • La Relativitat General. Segons Einstein, l'univers ha d'estar en expansió.

Teoria Planetessimal

Aquesta teoria explica la formació i l'origen del Sistema Solar.

Va ser concebuda pels astrònoms Carl Friedrich von Weizsäcker i Gerard Kuiper entre 1944 i 1950. Proposa que el Sistema Solar es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir del gas i de la pols d'una nebulosa situada a la Via Làctia.

Fases de la formació:

  • Els materials de la nebulosa començaren a agitar-se a causa de l'ona de xoc produïda per l'explosió d'una estrella propera.
  • Com a conseqüència, la matèria es condensà i començà a concentrar-se a la part central. L'enorme força gravitatòria de la massa central la comprimí i l'escalfà fins que el seu nucli va adquirir prou temperatura per iniciar reaccions nuclears, fent que l'estel (el Sol) comencés a emetre grans quantitats de llum i calor.
  • Les intenses emissions solars van "bufar" cap a l'espai part de la matèria més lleugera, i la resta es va quedar girant al voltant de l'estel fins a formar un disc aplanat (disc protoplanetari).
  • En aquest disc van aparèixer concentracions de matèria anomenades planetessimals, que es van disposar en òrbites diferents al voltant del Sol. Aquests són els precursors dels futurs planetes.
  • Posteriorment, els planetes formats es refredaren i, alguns, van crear una atmosfera.

Tectònica de Plaques

És una teoria científica que explica com ha evolucionat la superfície terrestre. Està basada en:

  • La teoria de la deriva continental (proposada inicialment per Alfred Wegener).
  • La teoria de l'expansió del fons oceànic.

La teoria de Wegener sobre la deriva continental estava basada en tres tipus d'observacions principals:

  • Dades geogràfiques: l'encaix aparent dels continents (per exemple, Amèrica del Sud i Àfrica).
  • Dades paleontològiques: la presència de fòssils idèntics d'espècies terrestres en continents actualment separats per oceans.
  • Dades geològiques i tectòniques: la continuïtat d'estructures rocoses i formacions muntanyoses a través dels continents.

Principis fonamentals de la tectònica de plaques:

  1. La superfície de la Terra (la litosfera) està formada per una capa sòlida i rígida, però discontínua, fragmentada en plaques.
  2. Sota la litosfera sòlida hi ha una capa més calenta i fluida del mantell superior, anomenada astenosfera, sobre la qual "floten" i es mouen les plaques litosfèriques.
  3. Les plaques tectòniques es mouen i es desplacen lentament, interactuant entre elles en les seves vores.

La litosfera està fragmentada en diverses porcions denominades plaques tectòniques.

Teoria de la Relativitat

Desenvolupada per Albert Einstein, comprèn dues teories principals:

Teoria de la Relativitat Restringida (1905)

Einstein la va publicar el 1905. Alguns punts clau:

  • La velocitat de la llum al buit és constant (aproximadament 300.000 km/s).
  • La famosa equació E=mc² (on E és energia, m és massa, i c és la velocitat de la llum).
  • Això implica que massa i energia són dos aspectes diferents de la mateixa essència fonamental i són interconvertibles.

Teoria de la Relativitat General

Einstein va publicar aquesta teoria el 1916. Aquesta teoria de la gravitació proposa que:

  • L'univers té quatre dimensions: tres d'espacials i una de temporal (l'espaitemps). (Aquesta concepció, clau per a la teoria de la gravitació d'Einstein, va rebre una important confirmació experimental el 1919).
  • L'espaitemps de quatre dimensions es pot imaginar com una mena de "xarxa" o teixit.
  • La gravitació és el resultat de la deformació d'aquesta xarxa d'espaitemps per la presència de massa i energia.
  • S'introdueix un nou element fonamental: la quarta dimensió, el temps, inseparable de les dimensions espacials.

Entradas relacionadas: