Teories Clau del Desenvolupament Humà: Piaget, Wallon i Aferrament

Teories Explicatives del Desenvolupament Humà

Jean Piaget: Desenvolupament Cognitiu

Segons Jean Piaget, el desenvolupament humà se supedita al desenvolupament cognitiu i s'explica a partir d'aquest. El coneixement i l'afectivitat estan lligats entre si. L'adaptació és la font del coneixement, mitjançant els processos d'assimilació i acomodació.

Estadis del Desenvolupament Cognitiu de Piaget:

• Sensoriomotor (0-2 anys): Gran desenvolupament mental. El nen no pot expressar-se amb paraules; el coneixement que té està determinat pel que pot fer amb un objecte en els àmbits sensorial i motor.
• Preoperacional (2-6 anys): Raonaments instintius, però l'infant ja pensa sobre els objectes sense que sigui necessària una experiència directa i immediata, i ja pot fer representacions. Característiques: llenguatge, pensament simbòlic, imitació de conductes i egocentrisme. És l'edat dels "perquès", marcada per una gran curiositat.
• Operacions Concretes (7-11 anys): Comença a utilitzar la lògica, però encara no pot fer-ho en situacions abstractes.
• Operacions Formals (12+ anys): Manera de pensar pròpia del treball científic: pensament hipotètic, lògic i abstracte.

Henri Wallon: L'Ésser Humà com a Unitat

Henri Wallon concep l'ésser humà com una unitat: un ésser biològic, social i una sola i única persona. El vessant social té un pes especial, ja que l'individu es forma i es desenvolupa a partir de les seves primeres relacions amb els altres. L'emoció i l'afecte tenen un paper fonamental en el desenvolupament, perquè constitueixen un sistema d'expressió anterior al llenguatge. Les primeres relacions entre el nadó i l'adult es basen en aquesta expressió emocional.

Estadis del Desenvolupament de Wallon:

• Impulsivitat Motriu (6 mesos-1 any): Predomini de les funcions fisiològiques com el son, l'alimentació i el moviment.
• Sensoriomotor (1-2 anys): Activitat circular i moviments que li produeixen plaer. Aquest tipus de conducta de manipulació li permet apropar-se als objectes i experimentar, facilitant el pas de l'acció al pensament.
• Personalisme (2-6 anys): Desenvolupament de la personalitat infantil i la necessitat afectiva. Inclou tres subperíodes: crisi de personalisme o negativisme, període de gràcia i període de representació de rols o imitació.
• Pensament Categorial (6-11 anys): Caracteritzat pel pensament sincrètic i categorial.
• Pubertat i Adolescència (12-15 anys).

El Vincle d'Aferrament: Teories Clau

Teoria Etològica de John Bowlby

La teoria etològica de John Bowlby postula que la relació entre el nadó i l'adult es basa en senyals innats que atreuen. Les fases del vincle d'aferrament són:

• Fase de Preaferrament
• Fase de Formació de l'Aferrament
• Fase de l'Aferrament Ben Definit
• Fase de Formació d'una Relació Recíproca

La Situació Estranya de Mary Ainsworth

El procediment experimental de Mary Ainsworth, conegut com la "Situació Estranya", va permetre identificar diferents tipus d'aferrament:

• Aferrament Segur
• Aferrament Evasiu
• Aferrament Ambivalent/Resistent
• Aferrament Desorganitzat