Teories Conductistes: Condicionament Clàssic i Operant

Teories Conductistes

Les teories conductistes van aparèixer a principis del segle XX. Es basen en el principi segons el qual el comportament humà és el resultat de les relacions adquirides com a resposta als estímuls externs. L’ésser humà té una determinada conducta perquè prèviament algú l'hi ha provocat, i això s'aprèn a partir de l'observació. Aquestes teories estudien la relació entre conducta, estímul i resposta.

Variants del Conductisme

El conductisme té dues variants principals:

• Teoria del condicionament clàssic
• Teoria del condicionament operant

Aplicacions de la Modificació de Conducta

Qualsevol tècnica de modificació de la conducta ens serveix per a:

• Ensenyar conductes noves que el subjecte no domina.
• Millorar la qualitat d’una conducta.
• Mantenir conductes que el subjecte ja té, però no utilitza.
• Augmentar la freqüència d’una resposta o conducta.
• Disminuir la freqüència d’una resposta o conducta.
• Aconseguir que el subjecte discrimini el moment en el qual convé tenir una conducta determinada i a no fer-la quan no sigui oportú.

Conceptes Clau del Conductisme

Estímul: Desencadenant d’una reacció funcional en l’organisme.

Estímul neutre: Estímul que inicialment no provoca la resposta d'interès, però que pot arribar a fer-ho mitjançant l'associació amb un estímul incondicionat. També pot ser un estímul discriminatori que indica quan la resposta pot conduir o no a la conseqüència desitjada.

Estímul incondicionat (EI): Estímul davant el qual el subjecte reacciona amb una resposta reflexa innata.

Resposta incondicionada (RI): Resposta innata i automàtica provocada per un estímul incondicionat.

Resposta condicionada (RC): Reacció apresa davant un estímul inicialment neutre (ara estímul condicionat) que ha estat associat amb un estímul incondicionat.

Tipus de Reforç i Reforçament

Reforç: Qualsevol conseqüència d'una conducta que augmenta la probabilitat que aquesta conducta es repeteixi en el futur. En el condicionament clàssic, l'estímul incondicionat actua com a reforç per a l'associació entre l'estímul condicionat i la resposta.

Reforç primari: Reforç que satisfà directament necessitats biològiques bàsiques de l’organisme (ex: aliment, aigua).

Reforç secundari (o condicionat): Reforç que ha adquirit el seu valor reforçant mitjançant l'associació amb reforços primaris o altres reforços secundaris consolidats (ex: diners, elogis).

Reforç positiu: Procediment mitjançant el qual es presenta un estímul agradable o desitjable per al subjecte després de la realització d'una conducta, amb l'objectiu d'augmentar la probabilitat que aquesta conducta torni a ocórrer. Es pot utilitzar, però no se n'ha d'abusar.

Reforçament diferencial: Tècnica que implica reforçar selectivamente certes conductes mentre s'extingeixen o no es reforcen altres.

• De taxes baixes de conducta (RDTB): Es reforça el subjecte per mantenir la freqüència d'una conducta per sota d'un cert llindar, amb l'objectiu de reduir-la sense eliminar-la completament.
• D'altres conductes (RDO): Es reforça el subjecte si, durant un període de temps determinat, no ha realitzat la conducta que es vol eliminar.
• De conductes incompatibles (RDI): Es reforça una conducta que és físicament incompatible amb la conducta que es vol eliminar, de manera que ambdues no poden ocórrer alhora.

Reforçament negatiu: Procediment per a incrementar la probabilitat d'una conducta desitjable mitjançant l’eliminació, retirada o evitació d’un estímul aversiu o desagradable per a l’individu immediatament després de la realització d’aquesta conducta.

Altres Tècniques Conductuals

Sistema d’economia de fitxes: Tècnica específica per a desenvolupar conductes desitjables i disminuir conductes problemàtiques. Consisteix a lliurar fitxes (reforçadors secundaris) de manera contingent a l'emissió de conductes objectiu, les quals posteriorment poden ser bescanviades per reforçadors primaris o altres privilegis. Implica l'ús de reforçament positiu i, sovint, de càstig negatiu (cost de resposta, si es retiren fitxes per conductes inadequades).

Contracte de conducta o de contingències: Acord escrit (o verbal) entre dues o més parts (ex: terapeuta-client, pares-fill) on s’especifiquen les conductes que es desitja modificar i les conseqüències (reforços o càstigs) que se seguiran del seu compliment o incompliment. L'objectiu és modificar aspectes concrets de la conducta per afavorir el benestar amb un mateix i l’acceptació per part dels altres.

Emotllament (Molding/Shaping): Estratègia psicològica amb la qual es pretén instaurar i augmentar la freqüència d’una conducta complexa en un individu que no la realitza o que no la fa amb la freqüència desitjada. Consisteix a reforçar aproximacions successives a la conducta final desitjada.

Encadenament (Chaining): Tècnica que consisteix a descompondre una conducta complexa en una seqüència de conductes més senzilles (baules de la cadena). S'ensenya cada baula de manera progressiva fins que l'individu pot realitzar la seqüència completa. Cada conducta de la cadena actua com a estímul discriminatiu per a la següent i com a reforçador condicionat per a l'anterior.

Extinció: Procés pel qual una resposta prèviament reforçada deixa de ser seguida pel reforçador que la mantenia. Com a resultat, la freqüència o intensitat de la resposta disminueix gradualment fins que eventualment desapareix.

Temps fora o aïllament (Time-out): Tècnica de modificació de conducta que consisteix a retirar temporalment el subjecte de la situació en la qual realitza la conducta inadequada, privant-lo de l'oportunitat d'obtenir reforçament durant un període breu. És una forma de càstig negatiu.

El Càstig en el Conductisme

Càstig: Procediment que té com a propòsit disminuir la probabilitat que una conducta es repeteixi en el futur. Es produeix quan una conducta va seguida d'una conseqüència desagradable (càstig positiu) o de la retirada d'un estímul agradable (càstig negatiu).

El càstig és una tècnica que, en contextos com el treball social, es pot manifestar com a:

• Expressió de sentiments de desaprovació.
• Suspensió de privilegis.
• Ús de l’autoritat.
• Establiment de límits.

Versions del càstig:

• Càstig positiu: Presentació d'un estímul aversiu o desagradable immediatament després de la conducta que es vol disminuir (ex: aplicar un líquid amarg a les ungles per a no mossegar-les).
• Càstig negatiu (o cost de resposta): Retirada d'un reforçador positiu o d'un estímul agradable immediatament després de la conducta que es vol disminuir (ex: no deixar anar el fill al cinema el diumenge per mal comportament).

Característiques per a un càstig eficaç (tot i que es prioritzen alternatives positives):

• Immediatesa: Ha de ser administrat immediatament després de la resposta que es vol suprimir.
• Contingència: Ha de ser aplicat de manera consistent cada vegada que apareix la conducta indesitjada.
• Intensitat: Ha de ser prou intens per a ser efectiu, però no excessivament sever per a evitar efectes secundaris negatius. Cal començar amb la mínima intensitat efectiva.
• Alternatives: S'ha de combinar amb el reforçament de conductes alternatives desitjables.

Fenòmens Associats a l'Aprenentatge

Generalització de l'estímul: Tendència a emetre la resposta apresa (condicionada o operant) davant estímuls que són similars, però no idèntics, a l'estímul original amb el qual es va aprendre la resposta.

Discriminació de l'estímul: Procés pel qual s'aprèn a respondre de manera diferent davant estímuls diferents. L'individu aprèn a emetre la conducta només en presència d'un estímul específic (estímul discriminatiu) i no en presència d'altres. És el contrari de la generalització.

Recuperació espontània: Reaparició d'una resposta condicionada prèviament extingida després d'un període de descans durant el qual no s'ha presentat ni l'estímul condicionat ni l'incondicionat. La resposta recuperada sol ser més feble que abans de l'extinció.

Condicionament Clàssic (Pavlov)

El condicionament clàssic, investigat exhaustivament per Ivan Pavlov a principis del segle XX, és un dels mecanismes més simples d'aprenentatge associatiu. Mitjançant aquest procés, els organismes aprenen a establir relacions entre estímuls de l'ambient i, com a resultat, modifiquen la seva conducta reflexa o involuntària.

Pavlov, mentre estudiava la fisiologia digestiva en gossos, va observar que aquests començaven a salivar no només davant la presència del menjar (estímul incondicionat), sinó també davant estímuls que sistemàticament precedien l'alimentació, com els passos de l'experimentador o el so d'una campana (estímuls inicialment neutres). A partir d'aquesta observació, va començar a investigar de manera sistemàtica com s'establien aquestes associacions, donant lloc a la teoria del condicionament clàssic.

Condicionament Operant o Instrumental (Skinner)

El condicionament operant o instrumental, principalment desenvolupat per B.F. Skinner, es centra en com les conseqüències d'una conducta afecten la probabilitat que aquesta conducta es repeteixi en el futur. Es basa en l'anàlisi experimental de la conducta, on la conducta del subjecte és voluntària i opera sobre l'ambient per produir un determinat resultat o conseqüència.

A diferència del condicionament clàssic, que s'enfoca en respostes reflexes i associacions estímul-estímul, el condicionament operant implica aprendre una conducta que té un propòsit o compleix un fi, basant-se en l'associació entre la conducta i la seva conseqüència (reforç o càstig).

La Gàbia de Skinner

Per estudiar el condicionament operant de manera controlada, Skinner va dissenyar la coneguda "gàbia de Skinner" (o cambra de condicionament operant). En aquest dispositiu, s'introduïa un animal (com una rata o un colom) i s'observava el seu comportament. La gàbia estava equipada amb mecanismes (com palanques o tecles) que l'animal podia accionar, i dispensadors de reforços (com menjar o aigua) o generadors d'estímuls aversius. Skinner va demostrar que, a mesura que augmentaven els assajos, l'animal aprenia a executar certes accions (com pressionar una palanca) per obtenir una recompensa o evitar un estímul desagradable, disminuint així les conductes emeses a l'atzar i modelant el seu comportament en funció de les contingències establertes.