Teories Contractualistes, Formes d'Estat i Democràcia

Les Teories Contractualistes i les Formes d'Estat

Les principals teories contractualistes tenen en comú que totes imaginen com havia de ser la vida de l'ésser humà en un estat de natura (abans de la constitució de l'Estat).

Formes d'Estat

1. Estat autoritari: autoritat il·limitada, sense cap tipus de control. Els individus es troben indefensos davant l'abús de l'autoritat.
   • Estat absolutista: el sobirà té poder il·limitat i no té cap restricció.
   • Estat totalitari: control més exhaustiu contra els àmbits socials i privats.
2. Estat de dret: l'Estat està sotmès a la llei i el poder polític té límits. Els drets es consideren superiors a l'autoritat i són inalienables.
   • Constitució: llei que regula i estructura el funcionament d'un Estat de Dret. Assenyala els drets individuals i col·lectius que han de ser protegits.
   • Divisió de poders: Montesquieu diu que perquè no hi hagi abusos, el poder s'ha de dividir en tres:
     • Legislatiu: elabora lleis.
     • Executiu: les aprova.
     • Judicial: aplica la llei i sanciona.
3. Estat social de dret: perquè l'Estat sigui just i satisfactori, no només s'ha d'ajustar al dret, sinó també protegir i vetllar pels drets individuals i un mínim de benestar per als seus ciutadans (Estat de benestar).

La Democràcia

El terme democràcia prové de demos (poble) i kráteo (manar). Significa mandat o govern del poble. La democràcia es fonamenta en el principi d'igualtat i de llibertat. Pèricles va ser un impulsor de la democràcia atenesa. El primer sistema democràtic del qual tenim notícies remunta als segles V i IV aC a l'Antiga Atenes. Els ciutadans prenien part de les decisions públiques i elaboraven lleis. Era una democràcia directa. Les democràcies actuals són representatives.

Característiques de les democràcies actuals

• Participació directa en referèndum.
• Sufragi universal (totes les persones adultes tenen dret a votar).
• Sistema de partits (els representants pertanyen a partits diferents).
• Estat constitucional (l'existència d'una constitució).
• Divisió de poders.
• Respecte a les llibertats individuals.

El Dret

El dret es compon de lleis o normes jurídiques. Podem distingir entre:

• El dret objectiu: normes i principis. Hi ha una distinció:
  • Dret positiu: legislació.
  • Dret natural: el que és just.
• El dret subjectiu: facultat de tot ésser humà per a fer allò que li correspon.

Les Lleis

Les lleis són normes jurídiques en general. Podem distingir entre ordres, prohibicions i autoritzacions.

Característiques de les lleis

• Caràcter prescriptiu: les lleis descriuen com han de ser les coses.
• Origen estatal: tenen validesa les que provenen de l'Estat.
• Procediment d'establiment estipulat: procediment per a aprovar les lleis.

La Justícia

El terme justícia té diversos usos:

1. Justícia com a conjunt d'òrgans i institucions per a poder fer efectiu l'ordenament legal.
2. Justícia com a qualitat atribuïble a les lleis i a les accions humanes. Això inclou:
   • Equitat i imparcialitat.
   • Principi de legalitat.
   • Principi ètic.