Teories de la Creació i Evolució: D'Ussher a l'ADN

Creacionisme: James Ussher

James Ussher sostenia que Déu havia creat el món el 26 d'octubre a les 9 del matí de l'any 4004 abans de Crist.

Fixisme

Aquesta teoria postula que Déu va crear les espècies tal com són actualment i que no han evolucionat. No són espècies creades a l'atzar, sinó que cada espècie té una funció específica i existeix un ordre natural.

Finalisme o Teleologia

Segons aquesta perspectiva, tots els éssers vius i les espècies tenen una finalitat o un propòsit inherent.

Antropocentrisme

L'antropocentrisme situa l'ésser humà com una espècie a part, fora de la naturalesa, dotada d'ànima i considerada el centre de la creació divina. Aquesta visió va començar a canviar amb l'aparició de ciències com la biologia.

Biologia (s. XVIII): Linné i la Geologia

Carl Linné va classificar per primera vegada les espècies. No obstant això, Linné era fixista i creia que les espècies no evolucionaven.

Paral·lelament, els descobriments en geologia, com les formes de vida fossilitzades trobades en diferents estrats rocosos, van començar a indicar que la Terra tenia una antiguitat de milions d'anys, la qual cosa va posar en dubte la certesa literal de la Bíblia.

Teories de l'Evolució

Lamarckisme (1809): Ús i Desús, Herència Adquirida

L'any 1809, Jean-Baptiste Lamarck va presentar la primera teoria evolucionista coherent. Es basa en la idea que les espècies evolucionen i no romanen immutables.

Segons Lamarck, el procés evolutiu es desenvolupa en tres fases:

1. Canvi en el medi ambient.
2. Canvi d'hàbits per adaptar-se al nou medi.
3. Canvi en la forma de l'organisme com a resultat dels nous hàbits.

Principis fonamentals del Lamarckisme:

• La funció crea l'òrgan: L'ús continuat d'un òrgan el desenvolupa i enforteix, mentre que el desús el debilita i pot portar a la seva desaparició.
• Herència dels caràcters adquirits: Els caràcters adquirits per un organisme durant la seva vida es conserven (segons Lamarck). (Nota: actualment se sap que només es transmeten a la descendència les característiques genètiques.)

Darwinisme (1859): La Selecció Natural

Charles Darwin, després d'una expedició a les illes Galápagos on va observar una gran diversitat de fauna i com les "subespècies" variaven entre illes, va desenvolupar la seva teoria. Darwin va publicar les seves idees juntament amb Alfred Russel Wallace, qui havia arribat a conclusions similars. La teoria de l'evolució per selecció natural es basa en els següents punts:

1. Sobrepoblació: Les espècies produeixen més descendents dels que poden sobreviure fins a l'edat adulta. Aquesta idea s'inspira en la teoria de l'economista Thomas Malthus, que afirmava que la població creix més ràpid que els recursos disponibles.
2. Lluita per l'existència: Com que neixen més individus dels que poden sobreviure, s'estableix una competència pels recursos limitats. Aquesta lluita pot ser:
   • Intraespecífica: entre individus de la mateixa espècie.
   • Interespecífica: entre individus de diferents espècies.
   • Amb el medi: contra les condicions ambientals adverses.
3. Variacions útils o perjudicials: Els individus d'una població presenten variacions en els seus caràcters, i aquestes són heretables. Algunes d'aquestes variacions poden ser útils (avantatjoses) i altres perjudicials. Només sobreviuran aquells individus amb les variacions més útils (més forts, àgils, amb una forma d'òrgan determinada, etc.). Aquestes mutacions (variacions) també van ser útils en alguns casos i van afavorir l'espècie.
4. Selecció natural: El medi ambient "selecciona" els individus que posseeixen les variacions més favorables per a la supervivència i la reproducció en aquest entorn particular. Aquests individus tenen més probabilitats de deixar descendència, transmetent aquests trets avantatjosos. L'evolució és un procés gradual d'adaptació i augment de la complexitat, i no persegueix cap finalitat predeterminada.

Genètica i Evolució Humana

Watson i Crick (1953): L'Estructura de l'ADN

L'any 1953, James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura de doble hèlix de l'ADN. Aquest descobriment va ser fonamental per entendre les bases moleculars de l'herència i la variació. Es va constatar que aproximadament el 98% de l'ADN humà és igual al dels ximpanzés, el nostre parent viu més proper.

Evolució dels Homínids: Dels Pòngids als Humans

Fa aproximadament 5 milions d'anys, es va produir la separació evolutiva entre el llinatge dels pòngids (que portaria als grans simis actuals) i el dels homínids (que portaria als humans). Característiques clau dels homínids inclouen:

• Bipedisme (posició erecta).
• Alliberament de les mans per a la manipulació i ús d'eines.
• Desenvolupament de la tecnologia.
• Cerebralització (augment progressiu de la mida i complexitat del cervell).

Conseqüències de la separació (sovint explicades per la hipòtesi de l'"East Side Story"):

• Poblacions de l'Oest (hàbitat selvàtic): Van romandre en un entorn més estable i no van experimentar canvis evolutius tan dràstics, donant lloc als simis actuals.
• Poblacions de l'Est (hàbitat de sabana): Es van enfrontar a un canvi ambiental cap a la sabana, un entorn més obert i amb nous reptes. Això va impulsar l'evolució per selecció natural cap als prehumans i humans. Aquests van evolucionar i es van convertir en Homo erectus, que després (segons el text original) dóna lloc a l'Homo habilis; d'aquí sorgeixen el Neandertal (Europa, hàbil, creatiu, amb llenguatge elaborat, que accepta bé el canvi tecnològic) i el Cromanyó (més ben equipat culturalment i biològicament, som nosaltres, Homo sapiens).

Processos clau en l'evolució humana:

• Hominització: Procés d'evolució biològica que va portar a les característiques físiques dels humans moderns.
• Humanització: Procés d'evolució cultural, que inclou el desenvolupament del llenguatge, l'art, la tecnologia complexa i les estructures socials.

El Llenguatge: Eina Humana Clau

El llenguatge és una forma de comunicació, principalment representativa o simbòlica, que és una característica distintiva dels humans. Perquè hi hagi comunicació lingüística, calen els següents elements:

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Codi (la llengua)
• Canal (el mitjà de transmissió)

El llenguatge té una funció abstracta i simbòlica (permet representar realitats absents o conceptes abstractes) i una funció comunicativa essencial.