Teories del control motor
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
Una teoria ha de descriure de forma curada tot el que s’observa. Per tant tot el que s’observa
s’hauria de poder explicar amb la teoria. Una teoria té poder de predicció, això és important ja
que si es coneix la teoria es pot crear intervencions. Les teories es basen en la observació.
Índex igual de l’habilitat:
si l’objectiu s’assoleix estem aprenent l’habilitat. L’objectiu sovint
pot definir la dada. Ex: tirar a cistella si entra o no, fer un mortal si caus de peu o no...
Nosaltres tenim diverses estratègies motores per arribar assolir aquest objectiu, i aquestes es
poden explicar per :
- Moviments d’execució: en quines fases puc dividir el moviment.
- La coordinació: relació temporal entre el moviment de dos segments.
El problema que tenim per explicar les teories es com expliquem que nosaltres podem
coordinar tot el que coordinem. Articulacions, músculs, graus de llibertat…
Bernister va anomenar el problema dels graus de llibertat à quantes possibilitats té una part
del cos de realitzar accions teòriques.
En funció de com estiguem fent les coses, el “bucle” de l’acció motriu es farà més o menys
repetides vegades (percepció – decisió – acció). Controlem el moviment de forma:
- Bucle obert: mentre estem executant no podem rectificar, percebem molta informació de
l’exterior (planificació) però l’acció és molt ràpida i no pot canviar-se una vegada iniciada. La
correcció ve després del moviment, no durant aquest. Quan rebo l’imput prenc la decisió
faig l’acció però el feedback no arriba a temps i el feedback el rebo un cop acaba l’acció i no
podré rectificar fins que acabi l’acció. Exemple: tirar dardo.
- Bucle tancat: mentre estem executant podem rectificar. Primer planifiquem, a partir
d’informació mínima per poder executar el moviment, llavors executem el moviment i
mentre ho fem, els nostres sentits ens ajuden a percebre els errors (feedbacks). La
correcció es fa durant l’acció, no després com en el bucle obert. Puc realitzar el bucle
complet, tinc temps de realitzar l’activitat i fer la modificació. Ex: mentre corro jo puc anar
corregint, perdre i guanyar tensions als músculs... (tenim prou temps perquè el feedback
arribi i podem modificar l’habilitat).