Teories i Dimensions de la Intel·ligència: De Galton a Goleman
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
La Intel·ligència: Definició i Dimensions
La intel·ligència és la capacitat mental que ens permet raonar, comprendre idees i adaptar-nos a l’entorn.
Dimensions de la Intel·ligència
- Com a capacitat: La intel·ligència depèn de la dotació genètica i de l’estructura i el funcionament del cervell.
- Com a procediment: La conducta intel·ligent és també una conducta estratègica.
- Com a coneixement: Els processos i les estratègies no actuen en el buit; necessiten coneixements.
- Com a adaptació a l’ambient: Aquesta dimensió és la més compartida pels psicòlegs.
Models Clàssics de la Intel·ligència
Galton: La Intel·ligència com a Capacitat Innata
Galton descriu la intel·ligència com una potència mental d’origen biològic. Defensava que la intel·ligència s’hereta i que les diferències intel·lectuals es deuen a les diferències sensorials per operar amb l’ambient.
Spearman: La Teoria Bifactorial (Factor 'g' i 's')
Spearman va defensar una teoria bifactorial de la intel·ligència. Hi ha un factor ‘g’ (la intel·ligència general) i factors ‘s’ (habilitats i capacitats específiques).
Thurstone: Les Set Aptituds Mentals Primàries
- Comprensió verbal: És la capacitat per comprendre material verbal.
- Fluïdesa verbal: Consisteix en la producció de paraules, sentències i textos.
- Aptitud numèrica: Consisteix a efectuar càlculs numèrics.
- Memòria: Consisteix a recordar diferents coses.
- Rapidesa perceptiva: Implica el reconeixement ràpid de lletres i nombres.
- Visualització espacial: Consisteix en la visualització de formes.
- Raonament inductiu: Suposa raonar a partir del particular per arribar al general.
Crítiques als Tests Tradicionals d'Intel·ligència
Els tests tradicionals es preocupen d’un camp petit del pensament humà. Informen del coneixement i les destreses d’un individu com si aquests elements conformessin la intel·ligència, però aquesta és més complexa.
La crítica principal és que només calculen la intel·ligència logicomatemàtica i lingüística, ignorant les demés.
La Teoria de les Intel·ligències Múltiples (Gardner)
Aquesta teoria es basa en recerca en l’àmbit de les ciències cognitives, de la psicologia evolutiva i de la neurociència (estudis de pacients amb danys cerebrals, persones superdotades i nens de diferents cultures).
Gardner defensa que el desenvolupament de les intel·ligències depèn de la dotació genètica, de la interacció amb l’entorn i de la cultura imperant en el moment històric.
Goleman: La Intel·ligència Emocional
Goleman remarca en el seu llibre el poder dels sentiments i les emocions davant de la freda lògica racional, perquè lliures d’emocions no seríem humans.
Les 5 Habilitats de la Intel·ligència Emocional
- Consciència d’un mateix
- Autocontrol emocional
- Automotivació
- Reconèixer les emocions dels altres
- Establir relacions