Teories Ètiques Fonamentals i Fonaments de l'Acció Moral

Ètiques Eudemonistes

• Utilitarisme

  Les accions i les coses (lleis i institucions) són bones si són útils, és a dir, si generen plaer.

  • Bentham: Va intentar quantificar el plaer per obtenir el major benestar per al major nombre d'individus possible.
  • J.S. Mill: Va sostenir que la felicitat consisteix en el plaer del major nombre de persones, però que el plaer no es pot mesurar quantitativament, sinó qualitativament.

• Estoïcisme

  Zenó de Cítion. La filosofia és el camí cap a la felicitat, que consisteix a viure segons la raó (virtuts ètiques), de manera similar al pensament d'Aristòtil. Però els estoics consideren que els béns de fortuna no són necessaris (és millor tenir-los, però no són essencials) i que només la virtut assegura l'harmonia interior i la pau de l'ànima. L'autèntic savi viu al marge dels béns (riquesa, salut, poder), ja que els considera indiferents.

• Nova Versió de l'Ètica Aristotèlica

  Tomàs d'Aquino. Identificar el fi últim, aquell bé màxim per a ser feliç. Però quin és aquest bé? Només el bé infinit, Déu, pot satisfer la voluntat humana; els altres béns finits (salut, riquesa, etc.) són insuficients. La virtut és l'hàbit d'actuar bé, i el contrari és el vici, que s'interposa en el nostre camí per arribar a la felicitat. Virtut + voluntat = perfecció.

Ètiques No Eudemonistes

• Ètica del Deure

  Kant. Ètica formal, contrària a les ètiques eudemonistes. L'ètica s'ha de proposar principis universals, vàlids per a tothom i en qualsevol circumstància. Tanmateix, no poden ser lleis universals, ja que la felicitat és subjectiva i cadascú la percep de forma diferent. La clau es troba en el deure.

  Les ètiques eudemonistes són heterònomes (a posteriori, ja que venen donades des d'una instància exterior al subjecte mateix, fruit de l'experiència), però Kant proposa una moral autònoma (a priori, on el subjecte s'imposa a si mateix el deure, independentment de l'experiència). Aquest deure s'aplicaria mitjançant l'imperatiu categòric: «Obra de tal manera que vulguis que la teva actuació es converteixi en norma de conducta universal», és a dir, que la teva manera d'actuar en un cas concret coincideixi amb la manera en què qualsevol persona actuaria en aquell mateix cas.

  Exemple Kantià

  Per exemple: Si tinc davant un pobre, pot ser que em faci pena i l'ajudi. Però no actuaria d'aquesta manera per la consciència del deure, sinó pel sentiment de pena. Actuaria d'acord amb el deure, però no pel deure mateix.

• Ètica Materialista dels Valors

  Max Scheler, Dietrich von Hildebrand. Consciència del valor de cada cosa. Per justificar per què alguna cosa és el meu deure, cal tenir en compte el seu valor. Els valors són qualitats objectives (no estats d'ànim generats pels valors). Cada valor té el seu antivalor (per exemple, la veritat i la mentida).

  Exemple del Perdó

  Per exemple: El perdó. L'important és perdonar, sigui la mentida gran o petita.

Els Fonaments de l'Acció Moral

Les persones duem a terme accions (morals o immorals) amb llibertat, però assumint una responsabilitat.

• Acció Humana

  L'ésser humà es governa a si mateix gràcies a la intel·ligència i la voluntat lliure. Per tant, té una conducta en la qual actua lliurement i conscientment. Però hi ha algunes accions que no se subjecten a la voluntat de la persona: moviments fisiològics (com la circulació de la sang) o certs estats de la psique (com els somnis). Aquests actes no es troben en l'àmbit de l'ètica. No obstant això, tots els altres actes humans que es realitzen amb un determinat objectiu s'inclouen en la conducta voluntària d'una persona que, guiada per la seva raó, decideix actuar d'una manera determinada.

• Acció Moral

  Una acció és moral si es realitza amb llibertat. L'ètica és l'estudi filosòfic dels actes humans en virtut de la seva conveniència o inconveniència respecte de la naturalesa humana, segons el principi de la raó. Una acció pot ser moral (vàlida), amoral (sense participació de la moral) o immoral (invàlida).