Teories de l'Evolució: Lamarck, Darwin i Rellotges Moleculars

Lamarck i la seva Teoria de l'Evolució

El primer naturalista que va desenvolupar una teoria general de l'evolució i en va proposar els mecanismes fou el francès Jean-Baptiste de Lamarck.

La seva teoria es fonamentava en els principis següents:

• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament que els permet adaptar-se als ambients més diversos.
• Llei de l'ús i la manca d'ús dels òrgans.
• La funció crea l'òrgan.
• Herència dels caràcters adquirits.

D'aquesta manera, per adaptació als diferents ambients, han anat sorgint durant milions d'anys les diferents espècies que habiten el nostre planeta.

Darwin i la Selecció Natural

Charles Darwin va idear una teoria de l'evolució basada en un gran nombre d'observacions i d'evidències científiques: l'evolució de les espècies per selecció natural. Va imaginar que en la natura podia succeir una cosa semblant a aquesta selecció artificial dirigida per l'ésser humà. Després d'anys d'observacions, va arribar a les conclusions següents:

• En condicions naturals, es produeix una descendència molt més que suficient.
• En la naturalesa, només una minoria dels éssers nascuts aconsegueix prosperar.
• La variació és una característica de qualsevol població animal o vegetal.
• Sobreviuen els més aptes o els més ben adaptats a un ambient en particular, és a dir, una competència per sobreviure.
• Els supervivents són els progenitors de la generació següent, a la qual transmeten els trets adaptatius favorables, i així successivament.

Els Rellotges Moleculars: Evidència Evolutiva

Els anomenats rellotges moleculars permeten calcular la proximitat evolutiva de les espècies. Es basen en el fet que la diferència genètica entre dues espècies depèn del temps transcorregut des que es van separar les dues línies evolutives. La divergència genètica augmenta amb el temps, igual com passa amb les diferències morfològiques entre dos llinatges que es van separant seguint camins evolutius diferents. Les tècniques de comparació molecular aplicades als primats mostren, qualsevol que sigui la molècula estudiada, un parentiu estret entre l'ésser humà i els grans simis africans, i això confirma l'existència d'un antecessor comú entre aquestes espècies.