Teories de l'Evolució i la Naturalesa Humana: Conceptes Clau

Fixisme

El Fixisme, proposat per Georges Cuvier (1769-1832), és una teoria que considera que totes les espècies són independents i romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació.

Evolucionisme

L'Evolucionisme és la teoria segons la qual l'univers i totes les manifestacions de la vida són el producte d'un desenvolupament. La diversitat de les espècies és el resultat del canvi i l'adaptació.

Transformisme

El Transformisme, defensat al segle XVIII per Leclerc i d'una manera decidida per Moreau, sosté que l'aparició de noves espècies es deu a la transformació de les primitives.

Lamarckisme

El Lamarckisme és la primera teoria global de l'evolució biològica. Defensa els següents principis:

• La progressió
• L'adaptació a l'ambient
• L'exercici dels òrgans els desenvolupa i perfecciona
• Els caràcters adquirits, cosa que permet adaptar-se millor a les condicions de l'entorn

Darwinisme

El 1858, Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van emprendre un viatge a les Illes Galápagos i van presentar a Londres una nova teoria de l'evolució basada en les seves observacions. Segons Darwin, s'entaula una lluita per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita, sobreviuen els més aptes i els que s'adapten millor al medi.

Mutacionisme

Gregor Mendel va promoure la investigació genètica que va donar lloc al Mutacionisme, segons el qual el progrés evolutiu depèn de les mutacions. Es distingeixen dos tipus de variacions:

• Modificacions: provocades per canvis mediambientals i que no s'hereten.
• Mutacions: alteracions que es produeixen en els gens dels organismes vius i que es transmeten per herència.

Teoria Sintètica de l'Evolució

La Teoria Sintètica és un estudi en el qual s'intenta harmonitzar el principi darwinista de la selecció natural i els principis genètics de la mutació com a mecanismes explicatius del procés evolutiu. Segons aquesta teoria, que explica les variacions casuals dels organismes que s'hereten, l'evolució de les espècies és un fet.

L'Origen de l'Ésser Humà

Les teories evolucionistes defensen que l'ésser humà procedeix evolutivament d'espècies animals antropoides. L'única espècie vivent és la de l'ésser humà: Homo sapiens.

Humanització

La Humanització és un procés pel qual l'home s'independitza progressivament de la pressió natural del medi, perquè s'adapta a ell no només biològicament, sinó també per mitjà d'un món cultural que crea i que li permet comprendre el seu entorn.

L'Ésser Humà i la Societat

El filòsof Aristòtil diu que l'ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura. Aristòtil afegeix que només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia.

La Societat: Construcció o Exigència Natural?

Una altra perspectiva argumenta que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La societat és una construcció artificial nascuda com un mal menor per fer possible una convivència precària. La societat és fruit d'un acord o contracte entre els éssers humans.

Thomas Hobbes (1588-1679)

Thomas Hobbes parteix d'una consideració pessimista dels éssers humans. Mogut per l'egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Jean-Jacques Rousseau planteja un model diferent, basat en la hipòtesi d'un home natural solitari que, tot i que en principi no necessita la societat per viure, es mou per una pietat natural. La vida en societat, segons ell, hauria d'estar estructurada com una comunitat igualitària i poc nombrosa.