Teories de l'Evolució i Origen de l'Ésser Humà: Conceptes Clau
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Teories de l'Evolució
Del Fixisme a l'Evolucionisme
El fixisme va ser proposat per Georges Cuvier. Aquesta teoria considera que totes les espècies són independents i romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació. S'entén per evolucionisme la teoria segons la qual l'univers i totes les manifestacions de la vida són el producte d'un desenvolupament. La diversitat de les espècies és el resultat del canvi i l'adaptació.
El Lamarckisme
És la primera teoria global de l'evolució biològica. S'exposa a la Philosophie zoologique, obra del naturalista francès Jean-Baptiste de Lamarck, publicada el 1809. Defensava:
- Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat.
- L'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament.
- La funció crea l'òrgan i el desús en produeix la degeneració.
El Darwinisme
Segons Darwin, s'entaula una lluita per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita sobreviuen els més aptes.
El Mutacionisme
Aquesta teoria diu que el progrés evolutiu depèn de mutacions. Les mutacions són alteracions que es produeixen en els gens i que es transmeten per herència.
Teoria Sintètica o Neodarwinisme
En aquest estudi s'intenta harmonitzar el principi darwinista de la selecció natural i els principis genètics de la mutació com a mecanismes explicatius del procés evolutiu. El neodarwinisme integra la genètica de poblacions, la paleontologia i la sistemàtica.
L'Origen de l'Ésser Humà
Thomas Huxley, Charles Darwin i Ernst Haeckel van defensar que l'ésser humà procedeix evolutivament d'espècies animals antropoides.
Humanització: l'home s'independitza progressivament de la pressió natural del medi, perquè s'adapta a ell no només biològicament, sinó també per mitjà d'un món de cultura que crea i li fa ser com és.
Diferències amb els Avantpassats Animals
Diferències Bioquímiques, Genètiques i Anatòmiques
La posició bípeda i erecta, possibilitada per les transformacions en els malucs i els peus, que va ampliar la capacitat d'observació i va alliberar les mans. D'aquesta manera, les mans van poder utilitzar-se per a altres funcions, com la fabricació d'instruments o l'escriptura.