Teories de la Motivació

Classificació de les Teories

La majoria de teories sobre la motivació es poden dividir en dos grups principals:

1. Teories sobre el contingut de la motivació: També anomenades teories de les necessitats. Es pregunten quins són els factors que influeixen en la motivació, és a dir, què és el que mou les persones a actuar. Pretenen identificar les necessitats dels individus i la força relativa de cada necessitat. Entre aquestes, les més influents han estat la jerarquia de necessitats de Maslow i els dos factors de Herzberg.
2. Teories sobre el procés de motivació: La qüestió principal que es planteja aquest grup de teories és trobar els processos que porten a la motivació; és a dir, estudien com es motiven les persones. Busquen les relacions i els patrons de comportament entre les diferents variables que afecten la motivació humana. Les teories més conegudes d'aquest grup són la teoria de l'expectativa de Vroom i la de l'establiment d'objectius de Locke i Latham.

Jerarquia de Necessitats de Maslow

Necessitats Fisiològiques: Són aquelles necessitats bàsiques que les persones requereixen cobrir per a poder subsistir (menjar, beure, escalfor, etc.). A l'entorn del treball, aquestes necessitats es poden satisfer bàsicament a través d'un salari que permeti viure a l'empleat.

Necessitats de Seguretat: Són aquelles que garanteixen a la persona un entorn de seguretat, ordre i predictibilitat, és a dir, tot allò que ens fa sentir lliures d'amenaces als aspectes estables que valorem.

Necessitats d'Afiliació: Són totes aquelles que fan sentir a l'empleat que pertany a un grup, i satisfan les necessitats d'afecció i socialització naturals de les persones.

Necessitats d'Estima: O posició, són aquelles que es deriven del desig de tenir una autoimatge valuosa i valorada. Comprenen tant el respecte propi (confiança, independència) com l'estima dels altres (reputació, prestigi, reconeixement).

Necessitats d'Autorealització: Són les més abstractes, representen l'acompliment del desenvolupament complet dels potencials de l'individu. Dins l'entorn laboral, aquestes necessitats es poden satisfer mitjançant la proposta de projectes o tasques que representin un repte a l'empleat, encoratjant la seva creativitat, o permetent graus de discreció o autonomia sobre la realització de la seva feina.

Teoria dels Dos Factors de Herzberg

1) Factors d'Higiene o Manteniment (no satisfactoris o extrínsecs): Estan relacionats amb les condicions externes del treball i el seu entorn. Aquests factors d'higiene permeten mantenir un cert nivell de resultats si són adequats.

2) Factors Motivadors (satisfactoris o intrínsecs): Aquest grup de factors està relacionat amb el contingut del lloc de treball. És a dir, estan intrínsecament lligats a la feina que desenvolupa cada treballador.

Problemes de la Teoria de Herzberg

• De caràcter metodològic: La tècnica de l'incident crític té l'inconvenient de reflectir pobrament les situacions no extremes, és a dir, aquelles que no causen impressió, però que potser es donen a diari.
• De caràcter conceptual: Posar el salari com a factor d'higiene és probablement una simplificació de la realitat i la complexitat dels processos que motiven les persones. Hi ha hagut molts debats sobre si la retribució hauria de formar part dels factors d'higiene o dels motivadors.
• De caràcter pràctic: L'estudi original va ser dut a terme amb professionals (comptables i enginyers) i, per tant, té sentit que aquestes persones estiguessin motivades per les activitats del seu propi treball.

Teoria de les Expectatives de Vroom

Va ser el primer model de motivació dedicat específicament a l'entorn laboral i que a més compte i preveu diferències interpersonals pel que fa a la intensitat i als factors que poden dinamitzar la motivació dels empleats.